Els candidats parlen: es busquen turistes de "qualitat" a Barcelona

La nombrosa agenda preelectoral dels alcaldables de Barcelona ha fet que aquest dimarts al matí els grups polítics haguessin de recórrer a la banqueta per posicionar-se sobre un dels temes més candents del mandat que acaba i del que s’acosta: el turisme. Des del seu impacte (en les alegries i les penes que pot comportar), fins a la seva gestió, passant sobretot per la seva promoció. Han acudit a la convocatòria del centre CETT, el campus sobre turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona, tres caps de llista, Elsa Artadi (JxCat), Josep Bou (PP) i Jordi Graupera (Barcelona és Capital), juntament amb Montse Ballarín (número 4 pel PSC), Jordi Magrinyà (2 per la CUP), Miquel Puig (3 per ERC), Janet Sanz (3 per Barcelona en Comú) i Francisco Sierra (5 per Barcelona pel Canvi-Ciutadans). 

La qüestió turística suma ja els bastants anys de debat i reflexió (tant per consensuar un PEUAT –pla que regula l’allotjament– com per parir l’últim pla estratègic del turisme) que tots els presents semblaven haver incorporat en el seu ADN ideològic diversos mantres comuns: apel·lar al turisme "de qualitat" (no tant pel seu talonari, sinó pel seu civisme i consum cultural), a la sostenibilitat (en termes també d’impacte sobre el destí) i que el viatger suposi beneficis no només per als operadors del sector, sinó per a la ciutadania. 

A partir d’aquestes premisses, les receptes han sigut d’ampli espectre, en general, poc innovadores. Sens dubte, la intervenció més versada ha corregut a càrrec de l’amfitriona i CEO del CETT, la doctora Maria Abellanet, que ha advocat per una millor planificació (i comptes) dels recursos aportats per la taxa turística, per millorar la col·laboració publicoprivada, per analitzar que ha portat de bo i de dolent el PEUAT, per lluitar contra la il·legalitat no només a les vivendes turístiques sinó també del 'top manta' o per "no dubtar" sobre la marca ni la promoció de Barcelona.

Gana d’impostos

Precisament la taxa, que ampliarien des dels comuns fins a Artadi, ha sigut motiu de tensions, perquè JxCat reivindica ara increments que no va facilitar des de la seva posició de poder en el Govern, segons Ballarín. Però poc han precisat els ponents l’ús que farien dels 30 milions que l’any passat van correspondre a la capital catalana. 

Artadi combatria la turismofòbia, la falta de promoció i un PEUAT que "no incentiva la rehabilitació i degrada" la planta hotelera –que Sanz replica amb 30 rehabilitacions no integrals–, i lamenta que vetos com el de l’hotel avortat a Drassanes s’hagin rellevat per "narcosolars". Ballarín promet més complicitat amb l’àrea metropolitana per a la desconcentració i treballar per un turisme cultural, de compres i congressos; Sanz proposa combatre sense treva els pisos turístics il·legals, i el republicà Puig contraatacava dient que, en lloc de desaparèixer, ara s’anunciaven per habitacions, com a "vivendes d’ús compartit".

Sense "pèls a la llengua" –"la tinc depilada", ha fet broma–, Bou defensa màximes facilitats per a la iniciativa privada i, sobretot, "seguretat", tant "jurídica" com al carrer, i crear un equip d’experts de fins a 100 persones amb la missió de vendre la marca Barcelona pel món. També Sierra és vehement a promoure que els turistes se sentin "benvinguts" i més segurs, "tornant l’autoritat a la Guàrdia Urbana". Assegura que l’alcaldable Valls acabaria amb el 'top manta' en 30 dies, sense rubor.

Notícies relacionades

La renovació de les vies tallarà l’L4 i l’L11 durant el juliol i l’agost

L’acord del PSC i Junts per reformar el 30% de la vivenda protegida es resisteix

Als antípodes, Magrinyà qualifica el turisme de "depredador" en alguns barris i rebutja la turismofòbia darrere la "barriofília", amb el somni de crear hotels des de l’àmbit públic.

Ha lluït especialment el discurs de Miquel Puig, convençut que la difusa marca Barcelona es basi a preservar, sense impostures, "la seva tradició" i els seus valors. Entre les seves missions, que el sector aporti més als seus treballadors, vendre "no tan barata" la ciutat, protegir millor l’espai públic de l’incivisme però també els turistes i minimitzar el seu impacte a la vivenda. Ha dit que s’ha de fer una reconversió del sector sense donar l’esquena a l’empresariat. Amb Graupera, hi hauria canvis en la regulació de l’allotjament i a l’hora de combatre la "despersonalització" de l’essència local.