Les pel·lícules del mandat

A Colau també li ha passat

L'alcaldessa ha sigut objecte de burles per la seva tendència a explicar batalletes personals en tots els camps imaginables

Li han atribuït la síndrome de Zelig, amb un sol cas descrit, batejat així per la pel·lícula de Woody Allen

zentauroepp47367786 colau190315192805

zentauroepp47367786 colau190315192805

5
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Quan Leonard Zelig és analitzat per psiquiatres, es converteix en un d’ells. Quan el visita un grup de francesos, n’adopta la vestimenta i parla francès. Al trobar-se amb un xinès, desenvolupa trets orientals. Zelig, protagonista de la comèdia en forma de fals documental, amb aquest cognom com a títol, es mimetitza amb la gent que coneix, n’assumeix les característiques.

Tots aquests símptomes que denoten la voluntat d’adoptar rols de la gent que envolta una persona componen una síndrome, la de Zelig, batejada així pel personatge d’Allen, que compta amb un únic cas mèdic real, detectat a Nàpols el 2007.

El personatge d’Allen es mimetitza amb les persones que té a prop, com l’alcaldessa mimetitza les seves vivències amb les dels altres

Una síndrome que en els últims anys ha sigut atribuïda a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la seva tendència a explicar anècdotes personals associades a situacions de l’actualitat. Una cosa que a Twitter es pot trobar buscant la frase "a Colau també li ha passat". No inventem la sopa d’all, d’altres ho van explicar abans i és just citar-los. Però si cal resumir el mandat de Colau en pel·lícules, aquesta no podia faltar.

Puig Antich

Molta gent ho fa, potser vosaltres també. Us expliquen una anècdota i mentre escolteu ja penseu en la rèplica, a explicar una altra situació similar que us va passar, si pot ser més estrident. És una tendència que l’alcaldessa abraça, i que ha sigut sovint objecte de la conya general.

El moment fundacional del 'zeliguisme' de Colau és el tuit que va fer en record de Salvador Puig Antich, i d’ella mateixa, el març del 2015, dos mesos abans de guanyar les eleccions municipals: "Fa 41 anys el règim feixista va matar Puig Antich a Bcn, i hores després vaig néixer jo. Barcelona ciutat valenta, q mai és resigni a injustícia!".

Encara que després ella va negar que el seu missatge fos personalista, com no concloure que el que donava a entendre és que el seu naixement va compensar la mort de Puig Antich, l’última persona executada mitjançant el garrot a Espanya, condemnat a mort pel franquisme el 1974.

Els fiscals volien una orgia

El juny del 2016, en un acte de Podem sobre dones i política, Colau va revelar que poc abans, en una trobada de l’àmbit judicial, dues persones –després es va saber que eren fiscals– la van assetjar: "Amb l’alcohol em van preguntar si tenia nòvio, em van dir que estava molt bona i que si podíem fer alguna cosa". L’exfiscal en cap de Catalunya José María Mena va confirmar l’incident.

L’alcaldessa es va tornar a referir a atacs de caràcter sexual, però molt més greus, el novembre del 2017. Amb motiu de l’entrega d’un premi contra el masclisme, va explicar que anys abans va estar a punt de ser violada en dues ocasions. La primera vegada, un home "de gran envergadura" l’esperava al costat del portal de casa seva quan ella tornava, de matinada. Reia i la desafiava, va explicar: "Estava atrapada, perquè era a pocs metres de casa seva i no trobava escapatòria. Vaig passar moltíssima por". El segon cas impacta encara més: va relatar que una nit es va veure envoltada per homes que havien sortit de "dos o tres cotxes" i que només la sobtada aparició d’un vehicle policial els va dissuadir d’atacar-la. Van escapar. "Estic bastant segura que, si no, m’haurien violat aquella nit".

Ada Colau en l’acte de campanya de Podem a Madrid, el juny del 2016. / AGUSTÍN CATALÀ

A veure si dimiteixo jo també

Una de les estrelles de la galàxia dels comuns, Xavier Domènech, va fer implosió el setembre del 2018 i va abandonar els seus càrrecs com a dirigent, el Parlament i la política. Diuen els especialistes que ho va fer després de veure com la seva gestió era excessivament tutelada pel poder, encarnat, entre d’altres, en Adrià Alemany, el marit de Colau. Ella va reaccionar amb un dels seus atacs més aguts de 'zeliguisme'. A Facebook, un mitjà que li agrada fer servir, va girar la fletxa cap a si mateixa"Jo (igual que molts companys) també m’he plantejat deixar-lo en més d’una ocasió l’últim any, que ha sigut especialment dur. De moment resisteixo per responsabilitat".

Entre els casos de més 'zeliguisme' de l’alcaldessa destaca, quan ho va fer Domènech, la seva afirmació que també va pensar a dimitir  

Arran de l’escàndol dels màsters presumptament regalats a polítics –dels populars Cristina Cifuentes i Pablo Casado a la ministra socialista Carmen Montón–, Colau no va poder resistir la temptació d’aportar la seva anècdota: va explicar que "una directiva d’una multinacional" li havia proposat aplanar-li el camí per acabar la carrera de Filosofia, de la qual li falten dues assignatures. "Escolta, això ho podem fer molt fàcil", va assegurar que li havia dit. Els cops li van caure de tot arreu i la UB, on va estudiar, la va instar a aclarir les seves "insinuacions". L’alcaldessa va recular ràpidament: "Ningú de la universitat m’ha proposat res irregular".

Soc bisexual

Colau també ha rebut crítiques per revelar que és bisexual i explicar-ho després dues vegades més. La primera vegada ho va fer en el programa 'Sálvame Deluxe'. El seu equip assegura que no estava preparat.  Hi ha un altre context en el qual la 'Zelig' barcelonina ha adoptat rols dels que l’envolten: el procés. Tan aviat vota “sí”-“sí” en la consulta del 9-N, com es declara contrària a l’independentisme.

Notícies relacionades

Amb tots aquests antecedents no fa falta remarcar que Colau, com tants altres polítics, no té problemes per contrarestar els atacs que rep. I ho fa, oh casualitat, mirant-se a si mateixa"Que una dona bisexual i pobra arribi a alcaldessa crea disrupcions".

Les pel·lícules

<strong>'Zelig' (1983)</strong>

I la setmana que ve, 'La comunidad’, la increïble història de l’okupa convergent de Sarrià.