¡Benvingut, Míster Mobile!

“A la gent decebuda perquè jo ‘abans estava amb l’altre costat’ m’agradaria explicar-li que el dia que vaig decidir fer el pas i presentar-me com a candidata a l’alcaldia ho vaig fer molt conscient que m’hauria d’enfrontar a tota mena de límits i contradiccions”.

Això escrivia Ada Colau en un dels seus missatges a les xarxes socials el febrer del 2016, durant la primera edició del Mobile World Congress que va viure com a alcaldessa. També va ser  la ruptura més traumàtica entre el seu passat com a activista i el seu present com a política. Mai abans s’havia trobat a l’altre costat de la pancarta en una vaga. I, sens dubte, mai abans havia sortit a exhibir els salaris dels treballadors del metro per justificar que se’ls negués un augment. No van ser dies fàcils per a l’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Una reunió tensa

El que va haver de ser el seu primer contacte amb la fira tecnològica ja sent política es va produir uns mesos abans, el 30 de maig del 2015, quan, acabades de guanyar les municipals, es va presentar a la seu del Mobile World Centre, al Portal de l’Àngel, per defensar la causa dels treballadors subcontractats per Telefónica, que reclamaven millores laborals. A la foto se la veu agafar el micro, amb una samarreta que diu ‘La revolta de les escales’, símbol dels treballadors de l’empresa que protestaven.

Només dos dies després, Colau acudia a l’acte en què els grups van firmar l’aposta per la continuïtat de la fira tecnològica a Barcelona. Va ser el primer acte oficial al qual va assistir després de guanyar les eleccions. El va convocar Trias, que segons un col·laborador de Colau ho va fer sense necessitat, cremant els seus últims cartutxos com a alcalde en funcions: “La reunió va ser rara, més que tensa.” Una regidora de l’oposició recorda aquella firma conjunta: “Hi havia molta tensió per si Colau es presentava amb la samarreta de les ‘escales’ (la de la protesta de Telefónica). Al final va arribar tard i molt seriosa. Va aparèixer sense la samarreta i tots vam respirar”.

El mateix col·laborador de l’alcaldessa nega la major: “No és veritat que Colau tingués reticències sobre el Mobile. És una cosa que s’ha instal·lat periodísticament, però no és així”. El que és indubtable és que uns mesos abans ella deia de la cita que generava “grans beneficis però només per a unes poques mans”. “Cal redistribuir el benefici. Millorar i ampliar el seu impacte econòmic a tota la ciutat”, advertia.

No sembla que gairebé quatre anys després el repartiment monetari hagi canviat. Sí, ara s’organitza la Mobile Week, per la que es programen actes en diferents barris sota la capa general de la reflexió sobre l’impacte de les tecnologies. “Una cosa és parlar de les coses des de fora i una altra és conèixer-les de prop”, recalca una persona vinculada a l’organització del Mobile sobre l’adaptació de Colau.

Primera edició, Primera vaga

L’edició del 2016 també va ser la primera que va registrar una vaga de metro els dies de l’any en què Míster Marshall –l’analogia amb la pel·lícula de Berlanga és evident i es fa 2.345 vegades cada dia des que la fira té lloc a la ciutat– ve a Barcelona. Que hi hagués una vaga de metro a la capital catalana aquells dies va indignar molta gent, amb l’oposició al capdavant, que va alertar del risc que s’enfadés l’amic americà, el veritable Míster Marshall d’aquest cas, que és Míster Hoffman, John Hoffman, el conseller delegat de la GSMA, que organitza el Mobile. La segona vaga en plena fira s’ha produït aquest any, però ha passat molt més desapercebuda.

El 2016, Hoffman va ser rotund: “Estic decebut”. Paraules que van provocar tremolors i l’agitació del fantasma que la fira es buscaria una nova seu. Aquesta angoixa una mica malaltissa que mai ha desaparegut. ¿I si se’n van?

Colau va fer el que va poder per acontentar Hoffman. Va assumir ella mateixa la negociació, la va acabar trencant i fins i tot es va mostrar d’acord amb la contractació d’autocars per suplir la falta de transport, una cosa que l’esquerra obrera, quan existia, no hagués digerit. La cirereta va arribar un diumenge, quan va comparèixer juntament amb la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, per explicitar que el sou més freqüent dels empleats del metro era de 33.000 euros a l’any, i el més baix, de 29.000. Una manera clara de dir que les seves reclamacions no estaven justificades. Pel que sembla, va ser idea d’un algú de Transports Metropolitans de Barcelona a qui es va fer cas per lamentar-ho posteriorment.

El veritable rei

Notícies relacionades

Ada Colau i el trio impossible

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Es dona el cas que el Mobile s’ha convertit els últims anys en un escenari de rebel·lió, però no amb la fira tecnològica, sinó amb Felip VI. Colau no participa en el besamans del Rei, però ningú s’absenta del besamans de Hoffman, que aquí és el veritable rei, el que pot emportar-se el Mobile de Barcelona. Potser l’important és que a Barcelona no fa fred. I per això l’amic americà no se’n va mai. 

I la setmana que ve: ‘Les amistats perilloses’. Pacte i ruptura de Colau amb el PSC i la seva relació amb ERC i la resta de grups.