L'elèctrica pública Barcelona Energia s'estén a l'àrea metropolitana

Barcelona Energia (BE) es va connectar a la xarxa elèctrica el passat 1 de juliol. Per les dates prevacacionals i per més circumstàncies, allò potser va passar inadvertit, i va ser una llàstima, perquè era una gran notícia. Aquell dia tots els edificis públics de l’Ajuntament de Barcelona (administratius, esportius, culturals...), els fanals dels carrers i els semàfors van deixar de proveir-se d’energia a través de les grans companyies del sector i van passar a ser clients d’una encara minúscula nova empresa elèctrica, la principal singularitat de la qual és que és pública. A partir del novembre el seu nom començarà a ser més conegut.

Llavors començarà la campanya de publicitat per captar clients particulars, d’entrada un màxim de 20.000. Però abans que això passi, BE creixerà aquest dimarts (una altra notícia que no hauria de passar inadvertida) perquè l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) iniciarà els tràmits per ser clienta també de l’empresa, i amb això, obrirà la porta que facin el mateix 36 municipis més. De tots els projectes que Ada Colau va posar sobre la taula a l’inici del seu mandat, aquest estava en el munt dels que semblaven menys factibles, i no obstant, és dels pocs que ha arribat a la meta sense gairebé contratemps.

Un camí difícil

L’obstetre en el part de Barcelona Energia ha sigut aquests últims tres anys el regidor Eloi Badia, que és alhora vicepresident de la cartera de Medi Ambient a l’AMB. Sí, tres anys ha durat el part. Privatitzar el sector públic, com bé van demostrar Felipe González i José María Aznar, és senzill i ràpid. S’assegurava que la competència portaria eficàcia i preus competitius. ¡Quin gol! Fins i tot l’anterior alcalde de Barcelona va fer els seus primers passos en aquesta tendència liberalitzadora quan va deixar en mans del sector privat els molt rendibles i valuosos aparcaments públics de la ciutat. Retornar al sector públic un servei bàsic, com la llum, no és tan fàcil.

La decisió de l’AMB d’afegir-se al projecte de Barcelona Energia va més enllà del fet que els edificis metropolitans es proveeixin en el futur a través d’aquesta empresa. Té una derivada més interessant. La normativa europea imposa un límit en el nombre de clients particulars que pot tenir una companyia d’aquestes característiques. No poden representar mésd’un 20% del volum total del seu negoci. Va ser a partir d’aquest percentatge que es va anunciar que BE estarà en disposició a partir del gener de donar servei a 20.000 clients. La campanya d’inscripció s’iniciarà ben aviat. El criteri serà principalment l’ordre d’entrada de les sol·licituds.

Cop a Endesa

Ara, a l’estendre’s a altres municipis l’àmbit d’influència de BE, el volum de negoci creix, de manera que, segons Badia, més aviat que tard serà possible arribar a la xifra de 25.000 abonats. Per a les grans companyies del sector, el pes de BE és inapreciable. A Barcelona hi ha uns 600.000 comptadors de la llum particulars. Aquests 20.000 a què aspira l’empresa pública són la cua del lleó. Però llegides les xifres absolutes en euros, l’impacte de la irrupció de BE agafa una altra dimensió. Amb la creació d’aquesta empresa pública, Endesa va perdre en l’Ajuntament de Barcelona un client al qual facturava 34 milions d’euros a l’any.

No obstant, segons Badia, és una altra qüestió la que més interessa estratègicament a l’ajuntament. BE –explica el regidor– és una eina per impulsar polítiques d’energia de quilòmetre zero. El propòsit és que creixi exponencialment el nombre de domicilis particulars que disposen de plaques fotovoltaiques pròpies i que venen els seus excedents d’energia a BE. Això ja ha començat a passar. L’ajuntament ofereix reduccions de fins al 50% al rebut de l’Impost de Bens Immobles (IBI) als qui recondicionin els seus domicilis (el més fàcil, cases unifamiliars) per instal·lar plaques, a més de subvencions per a la seva adquisició. BE –afegeix Badia– certifica que tota l’electricitat que subministrarà als seus clients és verda, una garantia que de vegades porta a la confusió, perquè la mateixa empresa és alhora productora d’energia a través de la incineradora de residus de Tersa, de la desembocadura del Besòs. Es tracta, no obstant, de compartiments estancs. L’energia de la incineradora es ven al sector. No és la mateixa que després es canalitzarà als clients. Aquesta última serà sempre de fonts renovables.

Mesures contra la pobresa energètica

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

L’altre front estratègic que permet la creació i expansió d’una empresa pública d’aquestes característiques és que facilita prendre mesures contra la pobresa energètica sense mitjancers. De fet, aquest va ser a mitjans de l’actual mandat un delsfronts de fricció amb les grans companyies. L’Ajuntament de Barcelona va treure a concurs el contracte de la llum de Barcelona, que havia expirat i que s’havia de prolongar fins que entrés en funcionament BE. Llavors, l’equip de govern va introduir entre les clàusules mesures concretes contra la pobresa energètica. La resposta d’Endesa i Gas Natural va ser no presentar-se al concurs perquè van sobreentendre que es declararia desert. Van errar el tret. S’hi van presentar petites empreses del sector. El conflicte va acabar als tribunals i aquests van donar la raó a Endesa i Gas Natural. La primera va adduir que el plantejament del concurs la situava en una situació de desavantatge perquè la major part dels clients de la ciutat eren seus, i, per tant, les probabilitats d’atendre casos de pobresa energètica eren més grans. Aquell xoc va tenir lloc el febrer del 2017.

Tres mesos més tard es va desencadenar una nova disputa, per raons diferents, però, com sempre, econòmiques. Els tècnics municipals van descobrir que un abundant pagamentd’una taxa que obligatòriament han de pagar les empreses subministradores d’energia als ajuntaments, equivalent a l’1,5% dels seus ingressos bruts a cada ciutat, no havia sigut abonat. Era una taxa de difícil detecció, perquè és el Ministeri d’Indústria el que disposa de totes les taules, però un rastreig pacient va permetre a Barcelona localitzar aquesta via d’aigua econòmica. Endesa, així, va acceptar que hi havia un error en les liquidacions que havia satisfet i va abonar un milió d’euros addicional corresponent al període 2011-2015. A la seva manera, el part de BE té alguna cosa d’epíleg d’aquells desacords.