BCN i 14 ciutats més demanen a la UE 300.000 milions per a pisos

La Comissió Europea prendrà en consideració el pla d’accés a la vivenda que una quinzena d’alcaldes, inclòs el de Barcelona, Jaume Collboni, van presentar ahir a Brussel·les i en el qual demanen almenys 300.000 milions d’euros a l’any per invertir en la construcció i la renovació de cases.

"A massa ciutats, massa gent no es pot permetre una casa", va assenyalar el comissari d’Habitatge, Dan Jørgensen, en roda de premsa, després de reunir-se amb els alcaldes. "És inacceptable", va advertir. Jørgensen va assegurar que les veus de les ciutats "són molt importants" a l’hora d’elaborar el pla sobre l’accés a una vivenda assequible en el qual el seu equip està treballant.

A més de Jørgensen, els alcaldes es van reunir amb la vicepresidenta per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, Teresa Ribera (també comissària de Competència) , i el vicepresident per a la Cohesió i les Reformes, l’italià Raffaele Fitto.

Jørgensen va reconèixer que és "aviat per saber" quines de les mesures que els alcaldes han presentat seran finalment en aquest pla, però va assegurar que el diagnòstic que fan del problema "és el mateix". Jørgensen va dir que l’Executiu comunitari haurà de veure "com es pot facilitar concretament més finançament poder construir més vivendes".

Un fons europeu

En aquest sentit, els alcaldes van advertir que és necessària una inversió d’almenys 80.000 milions per construir 200.000 cases d’aquí al 2030. A més, van reclamar una inversió d’almenys 300.000 milions d’euros a l’any per construir i renovar habitatge "social assequible". En particular, els alcaldes han demanat a la Comissió que creï un nou fons dedicat a la qüestió que mobilitzi aquesta xifra amb inversió pública i privada. Una xifra molt ambiciosa, tenint en compte que el pressupost total per a polítiques de cohesió entre el 2020 i el 2027 va ser de 392.000 milions.

Els alcaldes també esperen que la Comissió faci ús d’aquells fons, com els del pla de recuperació, que no s’hagin adjudicat. Però més enllà del finançament europeu, els alcaldes reclamen el compromís dels governs nacionals. En aquest sentit, el pla planteja que els esforços en matèria de política d’habitatge formin part del Semestre Europeu, el qual permet coordinar les polítiques econòmiques dels estats membres.

Notícies relacionades

Ciutat Vella comptarà amb 30 milions per combatre la desigualtat

La tuneladora de l’L9 tornarà a perforar després de l’estiu

També criden a activar la coneguda com a clàusula d’escapament "per permetre que la inversió en vivenda social, assequible i sostenible s’exclogui dels càlculs de dèficit i deute, emulant la flexibilitat que s’aplica actualment a les despeses relatives a la defensa". A més, reclamen flexibilitat en l’aplicació de les normes per a les ajudes d’Estat, que donin encara més marge fiscal als governs.

En aquest sentit, la vicepresidenta executiva, Teresa Ribera, va dir que la Comissió ha de començar un procés per explorar la possibilitat d’introduir noves excepcions en les directrius d’ajudes d’Estat. Brussel·les buscarà "una resposta adequada" a les peticions de governs i ciutats. "Tenim experiència, entenem les necessitats", vaig dir. Els alcaldes demanen, a més, que els fons europeus es transfereixin a les ciutats per agilitzar el procés.