El llaç groc de santa Eulàlia

D’acord, el títol és forçat. Santa Eulàlia, la que durant molts anys va ser patrona de Barcelona, no llueix cap llaç groc. Els seus atributs són d’altres: una fulla de palma, senyal de martiri, i una creu d’aspa, no en va entre les diverses malifetes que li van fer figura la crucifixió. Però santa Eulàlia durant molts anys va ser molt més que una imatge de devoció, va ser un símbol reivindicatiu. Una imatge amb ideologia. Tal qual. Va ser cap al segle XVII, quan els nobles del Consell de Cent no volien veure minvada la seva autoritat i la seva llibertat política a causa dels constants intents de la monarquia espanyola de centralitzar el poder i unificar l’administració. Així que van agafar la santa com a emblema i van omplir la ciutat amb la seva imatge. Com a mostra, un botó: A la catedral i a l’ajuntament està sobrerepresentada.

"Les imatges no són asèptiques, amaguen significats, i tenen sentit per a determinats grups socials que les utilitzen per promoure els seus interessos", afirma l’historiador Oriol Pascual.  En el cas que ens ocupa, la imatge era la de santa Eulàlia i els interessos a defensar: el poder polític que la corona volia arrabassar. "Era el llaç groc d’aquella època", afirma Pascual. I d’aquella època és un dels pocs exemples d’art públic que queden d’aquesta pràctica reivindicativa: la plaça del Pedró. On se suposa que es va exposar el cos de la jove martiritzada, el Consell de Cent va aixecar, el 1670, un monument amb la seva figura. 

Emblema de les lleis i institucions

La càrrega ideològica de la santa va arribar fins al 1714, malgrat que el 1687 va anar descavalcada de la primacia del panteó de sants patrons de la ciutat per la verge de la Mercè. L’excusa va ser la seva incapacitat per alliberar Barcelona d’una plaga de llagostes; la veritat, els cada vegada més nombrosos partidaris de la monarquia en el Consell de Cent la van castigar pel que representava –"emblema de les lleis i institucions" de la ciutat– i la van substituir. Però el 1714 encara es va brandir la seva càrrega ideològica; de fet, es va arribar al paroxisme durant el setge de Barcelona. Quan Rafael Casanova va fer l’últim contraatac enarborant el pendó de santa Eulàlia, la màrtir gaudia encara d’un poder simbòlic extraordinari.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent

Glòries posa a prova la complicada convivència entre ciclistes i vianants

I tot i que ja havia sigut desposseïda del seu càrrec de patrona, el càstig definitiu i el conseqüent oblit van arribar de la mà de Felip V. El rei va manar tornar a Barcelona tots els estendards lliurats al duc de Berwick durant la rendició per cremar-los públicament a tall d’escarni. Després, ostracisme fins a la Renaixença, moviment que la va convertir en un dels mites de la reconstrucció nacional. Però abans d’arribar a ser símbol patriòtic i de ser apartada per la Mercè, santa Eulàlia també va deixar algun cadàver pel camí: el de sant Cugat, concretament.

El sant en qüestió és el primer màrtir documentat a la ciutat i el que ocupava les preferències patrones fins al segle VIII. Amb l’entrada dels musulmans a Barcelona, les relíquies de sant van ser traslladades fora i mai més van tornar (actualment, són a París). I santa Eulàlia va ser promoguda. Les relíquies donaven estatus i poder al clergat; així que, com que les de sant Cugat havien desaparegut, se’n van buscar d’altres: les de santa. Després va venir la consagració de la catedral al seu nom i la relació amb el poder comtal. "La relíquia venerada pels primers cristians va passar a simbolitzar el poder dels comtes reis catalans, després es va convertir en figura preeminent del panteó de les santedats protectores de la ciutat promogut pel Consell de Cent i, finalment, es va transformar en l’emblema de la resistència del 1714", afirma Pascual. I ho fa amb causa, perquè seva és la coordinació del llibre ‘Santa Eulàlia, patrona de Barcelona,’ en què explica això, "la imatge de santa Eulàlia des del punt de vista de la ideologia. Una imatge que sempre ha sigut utilitzada pels grups de poder de la ciutat".