el problema de la vivenda

Els promotors dels pisos 'rusc' planegen 8 ubicacions a Barcelona

Han adquirit un primer local a Sants per a uns 15 llogaters que funcionarà com a projecte pilot

L'ajuntament manté que «tècnicament és inviable» la seva implantació a la ciutat

zentauroepp44884734 colmena180903193842

zentauroepp44884734 colmena180903193842

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Si algú és incapaç d’imaginar què és això de viure en un pis ‘rusc’ per uns 200 euros al mes, ben aviat podrà veure imatges del primer exemple a Barcelona. L’empresa promotora del projecte, Haibu 4.0, ha adquirit avui dilluns a Sants-Montjuïc el primer espai en el qual pensa desenvolupar aquesta idea que ja funciona en alguns països asiàtics. No ho tindrà fàcil a la capital catalana, on l’ajuntament insisteix que és “tècnicament inviable” per qüestió d’habitabilitat. Aconsegueixi o no obrir-lo a públic, l’espai es transformarà en una vivenda amb 14 o 15 llits tipus càpsula, com a prototip del sistema que volen desenvolupar a diverses ciutats europees. Per a Barcelona tenen a punt unes altres set ubicacions, que avançaran en la mesura que aconsegueixin el seu encaix legal.

El projected’implantar pisos ‘rusc’ a Barcelona que va avançar EL PERIÓDICO divendres passat ha provocat una gran expectació entre interessats alhora que mediàtica, i obre el debat sobre els límits a les condicions de la vivenda a la ciutat. L’empresa va començar difonent la seva iniciativa en cartells distribuïts per la ciutat i amb un web informatiu. Ara, vista l’allau de peticions, han accelerat la seva oficina física a Barcelona (a prop de la plaça d’Espanya) i han habilitat un número d’informació telefònica, eliminant la taxa de registre de 25 euros amb què inicialment van provar de filtrar els veritablement interessats entre els curiosos.

Les respostes al carrer sobre això van de la crítica per l’amuntegament que implica –l’ajuntament apel·la a la “dignitat de la vivenda” i no li veu “cabuda a la ciutat”– a l’esperança d’alguns de poder aconseguir un espai econòmic on viure temporalment amb pressupost baix. Al mercat hi ha molts models, però aquesta empresa ha apostat per un disseny propi de fusta, el primer prototip de la qual a mida real estarà llest aquesta setmana.

Compartit i a peu de carrer

Cal recordar que aquesta iniciativa es basa a oferir contractes de mesos o anuals per a persones que tenen un difícil accés a la vivenda i que ni tan sols poden optar a habitacions a pisos compartits. Amb aquesta fórmula, els espais –sempre en locals a peu de carrer en desús– es destinarien a entre 10 i 30 residents. No es tracta d’un hotel ni tindrien recepció o accés obert, sinó que s’estructuren com grans pisos compartits (mai per a turistes), on els llits són càpsules d’1,2 metres d’alt per un altre tant d’ample i 2,2 de llarg, que es tanquen per dormir amb intimitat. 

Cada cubicle tindria 1,2 metres d’alt per un altre tant d’ample i 2,2 metres de llarg, amb espai d’emmagatzematge annex per sota

La idea d’allotjar-se en càpsules està arrelada en l’hostaleria del Japó i com a residència a algunes ciutats xineses, però a Europa es pretén desplegar a la carta, ajustant l’oferta a la demanda concreta dels diferents països, relaten. Per exemple, el projecte per a Dinamarca apunta als estudiants universitaris, atès el dèficit d’allotjament per a aquests, mentre que “a Barcelona, el problema de la vivenda afecta a les rendes més baixes” a causa del fort augment dels preus dels lloguers i la compra, argumenten. Amb pisos a una mitjana de gairebé mil euros mensuals i habitacions compartides a 429 euros de mitjana, els socis de Haibu 4.0 aspiren a promoure aquesta forma de vida per entre 200 i 275 euros al mes.

Les múltiples peticions rebudes, indica Marc Olivé, un dels socis, inclouen des de joves per sota dels 20 anys que es volen emancipar a persones grans. Els empresaris descarten al perfil juvenil que surt del niu, perquè insisteixen en el “rerefons social” de la seva aplicació a Barcelona i volen “donar una sortida digna a persones amb problemes que no poden pagar un pis i estan en una situació difícil”, amb el requisit d’ingressos mínims de 450 euros al mes i edats entorn dels 25 i 45 anys. 

Un altre dels socis –entre ells hi ha empresaris, inventors i dissenyadors–, Eddie Wattenwil, agrega que diversos inversors s’han interessat a desenvolupar projectes similars o participar en aquest. D’aquesta manera, el local que han adquirit avui al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc) es comença a reformar amb el repte de funcionar com a vivenda rusc, però de no aconseguir el vistiplau municipal es convertiria en el “laboratori” del projecte, com a mostra per a la seva difusió en altres urbs i països.

Un dels cartells que difonia el projecte, a finals d’agost. / RICARD FADRIQUE

Si aconsegueix enlairar-se legalment, existeixen ja unes altres set ubicacions repartides en diferents districtes i amb locals a punt per ser transformats en pisos rusc. En total, tres serien per a 15 persones, quatre per a 30 i un per a 50, relata Olivé.L’espai pilot de Sants, de més de 100 metres quadrats inicia la seva reforma, des de la premissa que s’hi podrien empadronar unes 15 persones.

Viabilitat qüestionada

Notícies relacionades

Per al’ajuntament, l’assumpte és impossible tècnicament ja que, com va explicar aquest diari, no encaixa en la normativa d’habitabilitat de la Generalitat, que estableix que una persona necessita almenys cinc metres quadrats, mentre que calen 12 metres per acollir-ne tres. No obstant, els promotors no consideren ‘habitacions’ els cubicles, sinó que aquests són simples llits en un espai compartit. Els seus advocats creuen que hi ha jurisprudència que permetrà portar endavant l’invent. Fonts municipals qüestionen també que els locals comercials puguin canviar a ús residencial, cosa que depèn també de la densitat residencial de l’edifici com de l’opció a aconseguir cèdula d’habitabilitat.

¿Com seria la vida al ‘rusc’ de Sants? Els gobelets, de fusta, amb llums led, plafó de tancament vidrat (opac), sistema de ventilació i espai d’emmagatzematge sota, se’n disposaran set a nivell de terra i set a sobre, distribuïts a la zona més pròxima al carrer. A la part interior del local, que dona a un pati, hi haurà cuina (només amb plaques de cocció i microones), lavabos i dutxes, zona d’armaris i una zona de chill out comunitària. S’hi accedirà amb clau, com si fos un domicili normal.