Els cereals són un vici

Potser –qui sap– no s’ha parlat prou de la rellevància dels cereals en la cultura nord-americana moderna. No dels cereals en llavor, és clar: dels cereals «enriquits amb vitamines i altres substàncies nutritives» –diu el diccionari–, és a dir, aquestes caixes multicolor que ocupen expressivament els prestatges de qualsevol supermercat, caixes que apareixen de tant en tant a qualsevol pel·lícula nord-americana que vulgui presumir de nord-americana; sobretot quan hi ha un esmorzar pel mig. Ningú que hagi vist i admirat Pulp Fiction pot oblidar que abans de l’escena en què John Travolta apunyala amb una xeringa d’adrenalina Uma Thurman hi ha una altra escena en la qual el camell –Eric Stoltz– es dedica a passar l’estona mirant la televisió i menjant Fruit Brute mentre no contesta al telèfon, precisament, a Travolta; o, més aviat, mentre triga a contestar-li. Tarantino va voler que sabéssim sense cap mena de dubte de quin cereal s’alimentava el comerciant d’heroïna, de manera que va incloure un primer pla de Stoltz i el bol i la caixa que consumia en aquell moment, decorada amb la imatge d’un licantrop afamat.

Resulta que el director nord-americà sentia debilitat pel cereal en qüestió, i és que ja formava part d’una escena del seu primer treball –Reservoir Dogs–. Ningú menjava Fruit Brute a la pel·lícula, però hi havia una caixa subreptíciament deixada anar a l’escena en què Tim Roth es convenç davant el mirall que és capaç de ser un bon policia infiltrat. Alguns van escriure a internet que Tarantino «s’havia inventat» una marca de cereals per a les seves pel·lícules, però no, el Fruit Brute existeix, o va existir: Monster Cereals el va treure al mercat a principis dels anys 70, el va retirar l’any 82 i el va tornar a posar a les prestatgeries el 2013, quan ja es preava de ser «la caixa de cereal vintage més cobejada», justament per haver aparegut a les pel·lícules de Tarantino. No obstant, l’escena tarantinesca en què els cereals tenen un paper més protagonista i menys decoratiu és aquella a la cuina on Beatrix Kiddo assassina amb un ganivet Vernita Green: en aquella escena, els cereals que s’escampen per terra –i sota el cadàver de Green– no són Fruit Brute, són cereals Kaboom, d’ampli recorregut en el món de la cultura moderna: apareixen esmentats a Ruido blanco, de Don DeLillo, en un episodi de Futurama i al vídeo de Cherub, la cançó de la banda de rock Butthole Surfers.

La llet d’Obèlix

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Si hi ha una cultura nord-americana de l’esmorzar, els cereals en formen part, de manera que té un aire natural que Jerry Maguire i el petit Ray creuin espases (culleres) sobre un plat ple d’Apple Jacks. En això pensa el client quan descobreix una d’aquelles caixes verdes a la barra del Cereals Addict Café, el segon bar de cereals de Barcelona, obert fa poc més d’un mes al carrer de Bailèn, entre Roselló i Provença. Caixes d’Apple Jacks, Froot Loops, Cocoa Puffs, de tots aquests noms que mai grinyolarien en una pel·lícula o una novel·la o una obra de teatre nord-americana. «¿Què menges per esmorzar?» «Mengem Cinnamon Pebbles, mengem Chocolate Cheerios, mengem Cluster’s, mengem Lucky Charms», que són varietats disponibles en aquest local. És un bar de cereals i és notable que es digui així, bar, perquè permet imaginar-se un comensal recolzat a la barra i cridant: «¡Cambrer! ¡Un bol de Cheerios!», igual que Obèlix demanant desesperat un got de llet a la taverna de l’irreductible poblat, o com George McFly demanant un batut amb gest greu abans d’abordar la seva futura dona, en aquella escena de Retorn al futur. Un bol de cereals és una cosa tan nord-americana que no és estrany que entre els assidus del local d’Albert García i Irene López hi hagi una pila de nord-americans. No deixa de ser una ambaixada gastronòmica. En certa manera, cultural.

Cereals Addict Café és un bar de cereals però, òbviament, és més que això. La barra no està plena d’ampolles. Està plena de caixes, també multicolors. Cadascú té la seva addicció.