Benvinguts a la verdadera cultura popular de Barcelona

La cultura de base, de barri, alternativa, pensada, representada i consumida en ateneus i casals forma part de l’ADN d’aquesta ciutat. És tan certa aquesta afirmació com que tota aquesta cultura existent, real, ha sigut històricament considerada per (gairebé) tothom, fins i tot per aquells que en són els protagonistes, com una cultura de segona. Però vet aquí una tercera idea: alguna cosa està canviant. «S’estan estructurant una sèrie de projectes que demostren que és possible fer cultura de manera professional d’una altra manera, i això és una cosa que transcendeix al fet cultural en si. És una cosa que va des de la cervesa que vens a la barra durant el concert, artesana, ecològica i ètica; fins al model de tarifació, que va des de les cooperatives de tècnics de so, al sindicat de músics o les companyies artístiques crítiques». Així descriu el fenomen Xavi Urbano, soci de la cooperativa Quesoni –organitzadora del festival Say It Loud, referent en aquest món–, a més de ser una persona molt lligada a l’Ateneu Popular de Nou Barris, el far. Això últim –això de far–, no ho diu Urbano, ho diu tothom.

Ho diu, per exemple, Núria Alcober, sòcia treballadora del Koitton Club, un local obert fa un lustre amb l’objectiu de programar música en directe de manera estable. «Des del primer moment vam tenir clares dues coses: que havia de ser a Sants, ja que érem gent molt arrelada al teixit del barri, i que ens constituiríem com a cooperativa», apunta Alcober. Sants, territori cooperatiu per excel·lència (si l’Ateneu Popular de Nou Barris és el far de les sales alternatives, La Ciutat Invisible, a Sants, és el de les llibreries).

La primera gran obra de La Col

Però obrir un local de música en directe requereix una gran inversió. ¡S’ha d’adequar a la normativa! (tema que mereixeria un article a part). «En un principi vam pensar, ingenus, que pel fet que el local havia sigut una discogràfica –van escollir la vella Ventilador Records, on van gravar molts dels seus discos Los Manolos–, tindríem la feina feta. No va ser així». Però no va ser un problema insalvable. Van contactar amb la cooperativa La Col –del barri, és clar–, en aquell moment un grup de joves que acabaven de sortir de la facultat d’Arquitectura. L’aposta va sortir bé. Aquells joves posteriorment han treballat en rehabilitacions d’espais com el Bloc Onze de Can Batlló o als estudis previs de la transformació de la Lleialtat; dos dels nous equipaments de gestió comunitària amb infraestructures tècniques de primera línia, dins de la xarxa presentada per Urbano.

Alcober comparteix la tesi d’Urbano. «S’estan produint moltes sinergies, tant sectorials com territorials. Està explosionant una manera de treballar diferent. Barcelona és molt rica i molt diversa i hi ha moltes iniciatives petites que estan funcionant. Fa temps que hi ha una autoorganització i ara s’hi està donant voltes per anar més enllà, per intentar dignificar una mica les condicions laborals en el sector», assenyala la mare del Koitton. Tenim per exemple el Sindicat de Músics. La programadora també confessa les seves frustracions. «Tampoc idealitzem. La sala Apolo continua sent la sala Apolo i la Barts, la Barts. Fa falta teixir més comunitat entre la sala i els músics perquè hi hagi una certa complicitat. Que els músics apostin per les sales que fan les coses d’una altra manera, com ara Nacho Vegas. Encara hi ha sales de primera i de segona», exposa.

Això, escollir només espais lligats a l’economia social i solidària, és el que fan, per exemple, al Say It Loud. Un dels espais vinculats al festival és la llibreria cooperativa Pebre Negre, molt imbricada en el teixit associatiu del Clot. La cultura no són només les arts escèniques, i les llibreries activistes estan vivint també un època daurada, de La Carbonera, al Poble-sec –¿s’imaginen una cosa més revolucionària que obrir una llibreria al carrer de Blai?–, a La Calders, a Sant Antoni.

Pebre Negre va néixer el juny del 2014 de la inquietud de tres persones –Maite Cusó, Maite Sánchez i Oriol Canosa– procedents del sector de la cultura, amb ganes d’iniciar un projecte cultural «propi, petit, redimensionat».

«Volíem un espai cultural amb llibres al nostre barri, al Clot-Camp de l’Arpa», resumeix Cusó. Mitja llibreria és una sala d’activitats on fan tallers de pràcticament tot. «El llibre –explica– és un objecte que es mou. Li donem vida. Volem ser un actor més al barri. Acostar llibres ¡i els escriptors! de primer nivell a la gent. Trencar amb la jerarquia natural de ¿on funcionen més les llibreries? Escriptors de primera línia han vingut aquí, al barri, a presentar els seus llibres, ¿per què no?», prossegueix. 

Notícies relacionades

Indignació interna a Bombers per la incorporació d’efectius en pràctiques per a Sant Joan

Fins a 38 obres afectaran aquest estiu l’espai públic a Barcelona i el carrer de Muntaner es tallarà durant 13 mesos

Treballen, a més a més, en les dues direccions, de dalt a baix i de baix a dalt. «No es tracta tan sols d’abaixar l’alta cultura al barri, sinó també de participar de la cultura que es genera al barri, que és molta». A més de fer seleccions de llibres per ser llegits amb música negra de fons per al Say It Loud, la llibreria Pebre Negre participa, per exemple, en el mercat solidari del barri, per recollir fons per a les famílies perquè les ampes inverteixin en menjadors i colònies per a les famílies en situació vulnerable. «És un espai que la gent s’ha fet molt seu. La gent busca espais, temps de qualitat vinculats a la cultura», reflexiona Cusó, que afegeix que la cultura oficial –la publicoprivada– dedica molts recursos a coses que no funcionen: «El món de la gestió de la cultura s’ha menjat la cultura».

A aquesta conclusió també hi han arribat Mireia Mora, de la cooperativa de comunicació cultural La Tremenda, i Jordi Oliveras, ideòleg dels Fòrums Indigestió, segurament dues de les persones que més han pensat aquesta altra cultura a la ciutat. «Hi ha una certa novetat en la mirada que dirigim a la cultura. Ara es posen en qüestió coses com la presència majoritària d’homes o la sobrerepresentació de determinats estrats socials», assenyala Oliveras. «S’està repensant el vincle entre política i cultura, i això ho impregna tot», planteja la comunicadora, que afegeix: «Ens hem de plantejar quin valor afegit estem aportant a la cultura des del cooperativisme».