BARCELONEJANT

Les dames de Cerdanyola

El museu de la ciutat vallesana, plaça d'estiueig burgès a principis del segle XX, custodia el cim de l'art del vidre modernista

zentauroepp38713522 barceloneando vidrieras170627175648

zentauroepp38713522 barceloneando vidrieras170627175648 / Nuria Puentes

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 1911, Enric Granados va escriure 'Goyescas' a Cerdanyola del Vallès. Assabentar-se’n és preguntar-se què feia allà el músic. El municipi no passa per ser el millor dels destins per trobar la inspiració. Però hi ha resposta: la Cerdanyola de llavors era una altra Cerdanyola. Res a objectar a l’actual municipi, víctima del desarrollismo dels anys 60, però és que fa un segle era un petit i atractiu nucli rural que l’arribada del tren va convertir en lloc d’estiueig dels burgesos de Barcelona. La concentració d’industrials practicant l’oci potser no és la panacea per a molts però és que hi havia més coses: talent creatiu. Amb els burgesos va arribar l’arquitectura modernista i una gran colònia d’artistes. Així que Cerdanyola va guanyar la partida a altres places d’esbarjo, com la Garriga, pel que fa a ambient i activitats culturals. 

  

 Allà tenien casa banquers, polítics, industrials i comerciants. Sí. Però també molts artistes. Els primers a arribar-hi van ser els Buïgas que, a més a més, van exercir d’instigadors de la migració burgesa d’estiu al reformar Gaietà Buïgas (el mateix que va projectar el monument a Colom) el Castell de Sant Marçal en un palauet per als marquesos de Cerdanyola. Els Togores, la família del pintor, i els Roviralta, que a més d’amos de l’empresa Uralita exercien de grans mecenes, eren altres amb casa pròpia al municipi. I aquests van atraure creadors que hi van passar llargues temporades com a convidats, com Ismael Smith, Enric Granados, Pau Casals, Adrià Gual, Caterina Albert Alexandre de Riquer, per citar-ne alguns; i altres que hi van anar puntualment, com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors i Josep Puig i Cadafalch. I tots junts es van dedicar a les tertúlies, els concerts i les festes. A partir de 1915, al Gran Casino; a l’arribar la dècada dels anys 30, al Cordelles Club.

    

Abans, les cites culturals, i socials, per descomptat, van tenir lloc al Teatre Casino que el mateix  Buïgas va aixecar el 1894. L’ocàs d’aquest escenari va tenir com a raó una disputa política, que va arribar a les mans, entre els partidaris del Partit Conservador i els seguidors de la Lliga. La baralla va provocar l’actuació policial i va comportar el tancament del local. Però l’edifici ha sobreviscut fins a l’actualitat, una cosa que no poden dir les nombroses torres modernistes que es van aixecar llavors: un 80% de les quals van caure sota la piqueta entre els anys 60 i 90 del segle passat. Llavors, ja feia molt temps que Cerdanyola havia deixat de ser destí d’estiueig i que els burgesos no competien per tenir-hi la casa més rica i sumptuosa. En això hi va tenir molt a veure la guerra civil.

  

 El vell Teatre Casino és actualment el Museu d’Art de Cerdanyola, un centre que recupera, i manté, la memòria de la colònia d’artistes que hi van pul·lular durant el modernisme i el noucentisme; a més de custodiar un gran tresor: 'Les dames de Cerdanyola', un tríptic considerat el cim de l’art del vidre del modernisme català. La idea s’atribueix a l’arquitecte Eduard M. Balcells, els dibuixos, a Alexandre de Riquer, i la seva construcció, a l’únic que tenia la tècnica per fer-ho: l’alsacià Ludwig Dietrich von Bearn.

¿Què converteix el tríptic en obra mestra? L’excel·lència tècnica i que és un dels conjunts més grans que es conserven al mateix lloc per al qual va ser concebut. Però no sempre ha estat allà. Després del tancament del Teatre Casino, l’edifici va ser adquirit pel joier  Evaristo López, que en va encarregar la reforma a Balcells i no va escatimar en luxes. El que va ser més impressionant van ser les citades vidrieres, i moltes altres. 

Notícies relacionades

    

El 1961, la casa es va convertir en seu dels laboratoris Domènech, i allà van seguir Les dames fins que el 1984 es van desmuntar per a una exposició, El vitrall modernista, a la Fundació Miró. I ja no hi van tornar fins al 2009. La família Domènech les va guardar en un magatzem del Maresme, i allà va anar a buscar-les l’Ajuntament després de la seva compra, simbòlica. Hi va haver sorpresa. 'Les Dames' no estaven soles, tenien la companyia de la resta de  vidrieres de la casa, que també van tornar a Cerdanyola.