Els locals no perceben grans canvis

El gremi de petits bars amb música en viu és dels més desarticulats de Barcelona. Cadascú fa la guerra pel seu compte i per això les opinions sobre l’efecte de la circular varien segons a qui es pregunti. Jordi Cantavella, soci de L’Astrolabi de Gràcia, diu estar «una mica més tranquil pel que fa a possibles visites uniformades». No és poca cosa. I si no que ho preguntin a 23 Robadors. «Hi va haver temporades durant el govern de Trias en què teníem la secreta cada nit a la barra», explica el seu responsable, August Corominas.

Amb la nova circular la situació no ha millorat. «Gala Pin ens va dir que si ens passàvem un pèl amb el soroll o l’aforament ens tancava. Durant dos mesos vam tenir cada nit dos urbans a la porta», explica Corominas. El bar del Raval no es va passar i comença a veure la llum. «Ara almenys tenim una estabilitat. Hem invertit en instruments i insonoritzarem la part del darrere. En aquesta situació, sí que ve de gust invertir», celebra.

Cantavella qualifica d’«intel·ligent» que l’ajuntament vulgui rectificar, però denuncia: «Si hi ha res de cultura musical a Barcelona, en petit format, és gràcies a bars com el nostre. Hem fet el treball de l’ajuntament i de manera clandestina, cosa que és vergonyosa. ¿Que es deixarà de perseguir la música als bars? Bé. Ja era dècada», etziba indignat. I si alguna novetat genera la circular, diu, és que «hi ha més persones interessades en el traspàs».

Al bar Prize del barri de Sant Antoni aplaudeixen la circular perquè «assenyala que existeix un problema, però la millor notícia és que no es dóna per resolt». Tot i així, Xavi Prize, el propietari, creu que la circular fa curt. Ell desitja «que no es criminalitzi la música» i que aquesta pugui existir «sense convertir bars i locals en una caixa dintre d’una caixa on s’accedeix per una doble porta». La màxima del Prize és: «¡Si no molestem, actuem!». I la seva aposta, «fer música sense obres ni subvencions innecessàries». Al Gypsy Lou no han percebut grans canvis. «Continuem en la il·legalitat perquè programem concerts sense tenir el local insonoritzat», explica Krummenacher.

El que el Prize i molts altres bars lamenten és que se segueixi tractant la música «com a contaminació acústica o desordre» i que aquesta circular quedi «subsumida en aquesta lògica legal restrictiva. Necessitem una altra definició legal de la música sense que comporti perjudici al descans dels veïns». Però, «donada la sensació de sobrevigilància per part policial», el bar va traslladar els concerts a l’equipament veïnal Calàbria 66.

«Buit legal»

Notícies relacionades

L'Heliogàbal s'aguanta per un fil

Brots verds en el subsòl musical

Miquel Cabal, de L’Heliogàbal, considera que el consistori ha de superar el marc del pla general metropolità del 1976, perquè seguia «la inèrcia franquista i ha comportat que la música en viu s’hagi vinculat més amb prostíbuls que amb teatres». Corominas sospita: «A l’ajuntament li interessa tenir-te en aquest buit legal. T’autoritza a fer concerts, però si un veí es queixa, et tanca. El que voldríem és un paper firmat que digués: aquest local té llicència per a música en viu». «Tot i així, molt millor ara que abans», afirma.

Per Cabal, Barcelona continua atrapada en «un sistema administratiu intricat i pervers que perjudica els locals que volen oferir activitats culturals».