Brots verds en el subsòl musical

El maig passat, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar a bombo i platerets una nova circular que tenia com a objectiu reactivar la música en viu. L’efecte immediat era que s’autoritzava a programar concerts en qualsevol bar o restaurant que complís la normativa acústica que la mateixa circular especificava. Mig any després és hora de valorar els primers efectes d’una modificació amb la qual es pretén que la música en directe deixi de ser considerada una molèstia i es transformi en un actiu cultural.

El millor termòmetre per calibrar els efectes de la nova circular seria comparar la xifra de locals que programaven música en viu el 2015 i els que ho fan ara. El problema és que l’ajuntament no ha realitzat mai aquest estudi i tot queda en el terreny de les especulacions. Mentre Miquel Cabal, del bar Heliogàbal, dubta que cap bar s’hagi animat a programar concerts al barri de Gràcia arran de la nova circular, August Corominas, de la sala 23 Robadors, detecta just el contrari al barri del Raval.

ACTIVITAT EN AUGMENT

«Hi ha una oferta discretament més àmplia. Abans hi havia tanta pressió que la gent feia els concerts de forma discreta. Ara hi ha més locals que programen de forma oberta», informa Corominas. Al Gipsy Lou, del carrer de Ferlandina, tenen una altra dada. «És més difícil trobar grups disponibles per tocar», afirma Aurélie Krummenacher. Felipe Ibarra, soci del Gipsy i músic, ho corrobora: «A partir de la circular, em conviden a bolos en molts locals».

L’únic que és segur és que els que temien que Barcelona s’ompliria de concerts a cada cantonada s’equivocaven. Per Daniel Granados, principal impulsor de la circular des de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), el motiu és evident: «La música en viu no és el millor reclam per fer diners». El tímid augment de concerts tampoc ha augmentat la conflictivitat ni les denúncies de veïns, segons fonts de l’ajuntament. Normal: molts locals acullen concerts sovint mig buits. I n’hi ha de tots els estils: pop, tango, jazz, lied...

EMPARA JURÍDICA

Granados valora amb prudència l’impacte de la circular. «No hem pensat mai que fos la panacea ni la solució de res, sinó que abona el camp per establir una altra sèrie de mesures que sí que siguin la solució». «Ja és legal que bars i cafeteries facin música amplificada» si compleixen la normativa, celebra, però «cal continuar treballant per un marc normatiu més lax», assumeix. El futur és la categoria d’Espai de Música Viva que empari jurídicament els locals amb una trajectòria significativa i en què se segueix treballant.

Entre les mesures paral·leles a la circular que tenen com a objectiu reforçar el teixit de música en viu de Barcelona, hi ha els 400.000 euros de subvencions per al condicionament de locals. Ben aviat se sabrà quants espais i quins en van sol·licitar. Aquesta dada permetrà calibrar més bé l’impacte de la circular. Però l’ajuntament llançarà una altra convocatòria de subvencions al febrer per als locals que no van arribar a temps per acollir-se a la de la tardor.

MÉS PROJECTES

Gaspar Alloza, arquitecte tècnic especialitzat en acústica, condiciona locals des de la seva firma Arcústic. «En l’últim mig any he fet set pressupostos vinculats a la música en directe en bars i he treballat en tres projectes de condicionament per fer música en viu. No ha sigut cap gran revolució, però sí que he notat un lleu increment», percep.

Alguns clients d’Alloza són locals nous, però això no significa que obrin animats per la circular. La italiana Jolanda Marrone inaugurarà aviat un local a Sants que es diu Sinestesia. «No és una reacció al canvi de política de l’ajuntament», aclareix. Va intentar costejar les obres mitjançant una campanya de micromecenatge, però al final ha demanat subvenció. La sol·licita perquè pot assumir el percentatge que ha de posar de la seva butxaca. No tots els bars ho poden fer.

La visió des de les associacions culturals és molt més escèptica. A Sergio Marcovich, d’El Arco de la Virgen, li sembla que la nova circular no canvia «res» de la situació. Lamenta en especial que l’actitud de l’ajuntament hagi sigut «comunicativa i no participativa: no van escoltar les exigències dels locals de petit format amb molta experiència i trajectòria», denuncia.

La situació d’aquest local del Raval continua bloquejada, perquè la circular no resolia el cas de les associacions culturals. Però les coses també estan canviant en aquest flanc. L’Icub ultima la creació d’un epígraf que els permetrà entrar en la legalitat. Per Marcovich, és «un molt tímid passet endavant». «Les entitats culturals són un món a part. No són bars encara que tinguin un office, no són sales de concerts encara que a vegades hi hagi músics tocant, no són teatres malgrat que s’hi facin representacions», descriu.

PROGRÉS INCERT

Notícies relacionades

L'Heliogàbal s'aguanta per un fil

Els locals no perceben grans canvis

L’epígraf resoldria casos com el seu, però per obrir hauria de portar a terme una reforma arquitectònica inassumible per a un negoci gairebé sense beneficis.

Després de sis mesos, la sensació de progrés és incerta. Però si la legalització i reivindicació de la música en viu com un valor cultural a Barcelona fos una excursió de 10 quilòmetres, ¿quant terreny s’hauria avançat ja? «Del marc normatiu, per distància n’hem recorregut cinc, però per pes i importància, són tres. I del camí total, un», calcula Granados. «Entre que generes el marc, ofereixes ajudes perquè la gent s’adapti a aquest marc i la gent ho fa, hi haurà dues o tres fases. Aquestes polítiques tenen uns ritmes lents. Els fruits es veuran d’aquí dos, tres o cinc anys. Queda molt camí a fer», adverteix.