commemoració de la creació de la comissió de cultura municipal
Cent anys d'innovació pedagògica a Barcelona
Vuit centres educatius, ideats per l'ajuntament el 1916, van introduir a Catalunya la renovació educativa
jcortadellas12062897 icult archivo de gabriel casas ni os de la escuela del ma161005102519 /
Tenen tota la raó els que adverteixen -a vegades en to de crítica, altres només a títol informatiu- que tot aquest moviment d'innovació pedagògica que tant enrenou està muntant a les escoles no és en absolut nou. Efectivament, moltes de les metodologies que irrompen ara a les aules tenen més de 100 anys de trajectòria, són pràctiques docents de contrastada solvència, estudiades des de fa temps a les escoles de Magisteri i aplicades en més o menys mesura durant dècades. Algunes es van implantar amb èxit en unes quantes escoles barcelonines que van començar a ser projectades fa un segle, el 1916.
“Aquell any, l'Ajuntament de Barcelona va constituir la Comissió de Cultura, que va comptar amb un equip assessor en què un pedagog Manuel Ainaud va formar tàndem amb el arquitecte Josep Goday, i tots dos van unir esforços per escolaritzar molts dels nens que fins llavors eren tot el dia al carrer”, relata Marc Cuixart, nét de Goday i arquitecte com el seu avi. El resultat va ser un patrimoni de nou escoles d'aspecte palatí (vuit d'elles encara existents; la novena, l'Escola del Mar, va desaparèixer el 1938 amb els bombardejos de la guerra civil), en què es van introduir les últimes tendències del moment en educació, higiene i hàbits alimentaris saludables, explica Cuixart.
MODEL INNOVADOR I POPULAR
L'arquitecte és, juntament amb Joan Francesc Ainaud, nét de l'altre gran promotor d'aquest projecte, un dels participants en les jornades que el consistori ha organitzat amb motiu del centenari d'aquella Comissió de Cultura. “Barcelona, que va ser capital de la innovació educativa durant el primer terç del segle XX, vol tornar a liderar aquest moviment”, proclama Miquel Àngel Essomba, comissionat d'Educació a l'ajuntament de la capital catalana.
Com ara, fa un segle el model pedagògic que va impulsar el govern municipal va ser el d'una “escola pública i de qualitat”, explica Essomba. “L'objectiu era dotar la ciutat, a què havien arribat ja un nombre important d'immigrants, d'uns col·legis laics i públics per als més desafavorits”, recorda Cuixart.
En aquells moments, una tercera part de la població infantil no estava escolaritzada i pràcticament tot el sistema educatiu estava controlat per l'Església. Les diferències en el grau d'instrucció entre els barris rics i els que tenien una població predominantment obrera eren abismals: a Gràcia i a Sant Gervasi, l'analfabetisme era del 26%, mentre que a la Barceloneta superava el 50%.
COMMEMORACIÓ MUNICIPAL
Els actes de commemoració del centenari comencen aquest dimecres al Saló de Cent, amb una conferència de Joan Manuel del Pozo, filòsof i exconseller d'Educació i Universitats de la Generalitat, titulada 'Barcelona 1916, una voluntat educadora carregada de futur'. Els dissabtes 8 i 15 d'octubre es faran dues jornades de treball, als col·legis Pere Vila, primer, i Ramon Llull, després, per debatre sobre els paral·lelismes entre el 'model Barcelona' d'escola de fa un segle, la innovació que s'està desenvolupant a les escoles actualment i el camí que s'hauria de seguir a partir d'ara.
- Partit Popular Toni Nadal, al Congrés del PP: «A Mallorca parlem català, no mallorquí»
- Polèmica L’alcaldessa de Palafrugell nega que s’hagi prohibit als grups d’havaneres afegir-se al públic si canta ‘El meu avi’
- Comerç La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Apunt Una vergonya absoluta