A SANTS

Colau ressuscita com activista per atacar al Govern per un desnonament amb nens

L'alcaldessa de Barcelona subratlla el seu perfil més social després de reforçar el seu flanc nacional a la Diada

icoy35524255 colau160914184100

icoy35524255 colau160914184100 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
RAMÓN VENDRELL / J. G. ALBALAT / BARCELONA

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recuperat aquest dimecres el perfil de campiona de la lluita pel dret a la vivenda que va desenvolupar com a líder de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). A les deu del matí els Mossos d’Esquadra han actuat com a policia judicial en un desnonament a Sants que la PAH no ha pogut evitar. Una dona, els seus tres fills menors i una amiga de la mare s'han quedat sense sostre.

Colau ha tuitejat: “Exigim al Govern que els Mossos no tornin a desnonar mai més una família amb criatures. ¡Els drets dels nens han de prevaler sempre”.

I ha esclatat la tempesta.

La policia autonòmica ha contestat veloç al compte oficial del cos que els seus agents s'han limitat a donar protecció als funcionaris judicials encarregats d'executar el desallotjament i que no té competències per impulsar o detenir un desnonament judicial.

Colau ha afegit més llenya al foc. “El meu tuit apel·lava al Govern”, ha contestat als Mossos. Per si hi havia algun dubte.

El retorn a l'activisme de l'alcaldessa no arriba en un moment qualsevol sinó quan sembla cosa feta que abans o després farà el salt a la política autonòmica o fins i tot espanyola. Cosa que requeriria ampliar suports. Diumenge passat es fa fer amb l'independentisme en la manifestació de l'Onze de Setembre. L'efecte indesitjat va ser que la seva base natural fa arrufar el nas. Dimecres ha subratllat el seu perfil més social. Tornarà a fer-ho segurament dijous en la presentació de les noves estratègies municipals de vivenda amb el regidor del ram, Josep Maria Montaner. Amb els desnonaments i el desbocat increment dels lloguers a Barcelona com a principals cavalls de batalla.

LLENYA PER A TOTHOM

En una compareixença qualificada per ella mateixa d'excepcional, Colau no solament no ha fet marxa enrere sinó que ha anat de caça major. La Generalitat i el Govern central han sigut les dianes. Ha assegurat que el desnonament en qüestió “no s'havia d'haver produït mai i no s'ha de repetir” a la capital catalana i ha retret a l'Executiu de Carles Puigdemont no haver-se posat en contacte amb el consistori per “sumar forces” i evitar l'episodi.

Tenia més munició contra la Generalitat la batllessa, que ha assenyalat que si finalment l'ordre de desnonament s'ha hagut d'executar “el que el Govern no pot fer com a Administració pública és desentendre's del destí de la família”.

“Estic segura que el conjunt de la ciutadania rebutja aquesta situació”, ha afirmat, per afegir que “atempta contra el sentit comú” que els Mossos hagin enviat, ha dit, quatre furgonetes d'antiavalots per propiciar el desallotjament de dues dones i tres nens.

També hi ha hagut llenya per al Govern del PP, contra el qual Colau ha carregat per haver impugnat davant el Tribunal Constitucional la llei catalana d'emergència social. Si aquesta normativa, ara suspesa, hagués estat en vigor, s'hauria evitat el desnonament, ha assegurat. “Per això faig responsable del desallotjament el Govern del PP i l'actitud del Tribunal Constitucional”, ha sentenciat. Però també la Generalitat, que, segons l'alcaldessa, “en aquest cas podia haver fet més”.

CASCADA DE DADES

La resposta del Govern a la desbocada Colau ha sigut numèrica. Una cascada de dades. Li ha recordat que va evitar de manera directa 4.334 desnonaments durant el 2015 i un total de 16.827 des del 2012, segons les seves dades. I que en el primer terç del 2016 han sigut 1.129 les emergències relacionades amb la vivenda ateses amb resultats positius.

Notícies relacionades

De les situacions resoltes l'any passat, sempre segons les xifres de l'Executiu català, 2.851 casos van comptar amb prestacions urgents; 913 amb acords entre entitats bancàries i famílies, en què la Generalitat va actuar de mediadora, i 570 amb l'adjudicació de vivendes a persones en seriós risc de desallotjament.

Així mateix, també el 2015, es van atorgar 42.000 ajudes per pagar el lloguer de la vivenda i es van destinar a lloguer protegit 26.000 pisos. En total, ha seguit presumint el Govern, més de 70.000 famílies van comptar amb l'ajuda de l'Administració catalana.