Murs lliures a la ciutat del civisme

Dir que Barcelona és la ciutat de les contradiccions és com dir que el futbol són 11 contra 11, d'acord. Però en el cas del grafit, esa contradicció és tan flagrant que és impossible no posar-la en el centre del relat quan es parla d'art callejero en la ciutat. Mentre la capital catalana és una meca del grafit -aquí es van inventar els esprais especials per al grafit-, disposa d'una de les normatives més estrictes contra el mateix. La 'llei seca' rubricada amb la controvertida ordenança de civisme del 2005 segueix vigent. En aquesta encotillada dècada, no solo s'ha seguit pintant al marge de la llei, sinó que s'han obert múltiples -i acolorides- finestres legals per als artistes callejeros.

 Marc García, director de Rebobinart, és un dels responsables d'esa apertura. Primer amb l'aplaudit projecte 'Persianes Lliures', projecte que es van veure obligats a traslladar a Madrid i a València -ciutats on aquesta activitat no està regulada- després que les fregissin a multes en la seva ciutat.

 En ese context, des de Rebobinart van començar a fer accions de caràcter social com anar a pintar en presons o a l'hospital de Sant Boi i van començar a impulsar projectes de participació ciutadana. "Si aconsegueixes implicar al veïnat en l'obra, la siente seva", explica García. A partir d'aquesta premissa van crear els Murs Lliures, portal de gestió d'espais públics en el que els artistes sol·liciten permisos per pintar murs de forma legal. Projecte que fue premiat quan era solo això, un projecte, per la manera en la que unia tecnologia -esos permisos es poden gestionar a través d'una 'app'- amb art urbà. El diumenge disposaven de nou murs -set en Barcelona- que sumaven un quilòmetre i mig de paret, 5.000 metres quadrats, en los que es pinta sis vegades al dia. 

 No és sobrer subratllar que això era el diumenge. Aquest dilluns han derribado un els murs, el Glòries Wall, afectat per la transformació urbanística de la zona. Sense avís previ als gestors. Ara són vuit murs lliures, doncs. Sis a Barcelona. 

 Pese a representatius contratemps com el derribo d'aquest dilluns, el projecte és un èxit. Tenen a prop de 2.300 artistes registrats i al setembre s'internacionalitzarà. Es presentaran murs en diverses ciutats del món, algo que servirà d'aparador mundial per als artistes. Tots els grafiters estan 'fichados' en la web, en la que es pot consultar el seu perfil i la seva obra.   

 SOLO UN 4% DE DONES

 Entre els molts assumptes pendents, acabar amb l'abrumadora hegemonia masculina: solo el 4% dels inscrits són dones. També urge un remei a la tremenda lentitud burocràtica. Tenen 15 murs a punt però aturats, pendents del vistiplau municipal per al seu 'liberación'.

Notícies relacionades

Richard Gere es passeja per Gràcia

La Feria de Abril sedueix els llatins

 Un altre debat intern en el submón de l'art callejero és el del 'intrusismo' -molts de los que pinten en aquests murs no vénen del carrer, sinó que aprofiten l'oportunitat de tenir un aparador obert per exposar una obra que no aconsegueixen col·locar en les galeries-. També està el dilema de renunciar o no a l'adrenalina. Un grafit, en essència, és una pintada que es fa on no es pot fer (lo dels murs lliures no és grafit, és 'street art'). 

 CUATRO MILIONS EN LIMPIEZA

 Fonts municipals asseguren que l'any passat la inversió a esborrar grafits fue de gairebé quatre milions d'euros, amb una mitjana de 34 equips de limpieza especialitzats que van esborrar 492.270 metres quadrats de pintades. "A Barcelona es gasten quatre milions d'euros a l'any a netejar parets mentre en Lisboa inverteixen nou milions a crear obra", concluye el director de Rebobinart, convençut de que la 'liberación' de més murs formaria part de la solució.