Màgicus, l'únic taller d'il·lusionisme de Barcelona

ABarcelona hi ha tot just tres botigues d’articles de màgia (encara que per no confondre seria millor anomenar-les de prestidigitació o il·lusionisme, perquè això no va d’ouiges i sortilegis de santeria, sinó del món de l’espectacle), però de taller artesanal de fabricació de ginys per a mags només n’hi ha un i, què diantre, l’oportunitat de travessar el llindar d’un lloc tan excepcional no s’ha de deixar escapar mai. De manera que, ¡hop!, hocus pocus, abracadabra o el que es digui en aquests casos, som-hi.

La cita és amb Carles Ferrándiz, propietari per una part de Màgicus, conegudíssima botiga del carrer de la Diputació, i, per una altra i sobretot director d’aquest ocult col·legi Hogwarts situat a un parell de passos de la plaça d’Espanya. El motiu pel qual permet a un profà entrar en aquest santuari de secrets, el seu taller, és que el cap de setmana que ve la Fira Internacional de Màgia de Torroella de Montgrí li concedirà un guardó de reconeixement pels més de 70 anys d’història del negoci, que no va iniciar ell, sinó el seu pare, el formidable Chang Fú, tot i que el seu nom de carrer era Josep Maria.

En una de les sales del taller hi ha una petita mostra d’articles, alguns d’ells acabats d’arribar i pendents que tal o tal altre mag vingui a recollir el seu encàrrec. Hi ha espases lluents, cilindres platejats d’aquells de res per aquí i res per allà, gàbies de la mida d’un conill, armaris de tres portes..., però estan inerts i en un taller d’il·lusionisme no sorprenen. El que de debò crida l’atenció són els prestatges, amb els seus arxivadors. Cada caixa porta la seva etiqueta amb informació precisa sobre el contingut. Alfombra voladora. Aparició tauleta mocador. Dona serrada. Mocador passa orella. Automòbil que desapareix. Home travessat. Ferrándiz n’obre una a l’atzar i de sobte en surten els plans de construcció, les instruccions d’ús, anotacions en lletra cursiva... A l’altre costat de la sala hi ha la biblioteca, amb potser uns 200 llibres de màgia. Globomagia. Un títol curiós, sens dubte. Un parell de prestatges més amunt hi ha la col·lecció completa de manuals de Wenceslao Ciuró, tot un tresor, i què es pot dir del primer llibre de màgia publicat en castellà, de Pablo Minguet. «Enganys a ulls veients i diversió de treballs mundans, fundada en lícits jocs de mans...», així comença, mig en vers, aquesta joia editada el 1822, dos anys abans que naixés el que potser ha sigut el més notable dels mags autòctons, Fructuós Canonge, el Merlí espanyol, que va començar com a enllustrador a la plaça Reial i, Déu n’hi do el seu truc, va acabar actuant davant d’Isabel II i Alfonso XII.

Dèiem que al capdavant d’aquest recòndit taller hi ha Carles Ferrándiz, però ell no fa sinó seguir el camí que primer van desbrossar el seu pare i la seva mare, una parella que es mereix un punt i a part.

Els orígens

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

Després de la guerra civil, mal moment per a tot, l’afició amateur de Josep Maria per la màgia va créixer fins que va decidir dedicar-s’hi professionalment. El seu primer despatx va ser l’Hotel Alicante, propietat de la seva família, a la ronda de la Universitat, i la primera botiga Màgicus, temps després, el 1950, va ser al número 30 de la Rambla. El mag, però, necessitava una partenaire. Li van recomanar Teresa Gutsens, dependenta d’un establiment d’un altre ram del comerç, a qui va contractar pel seu domini de la teatralitat, però era menor d’edat, així que a les gires anaven sempre acompanyats per l’àvia de la Teresa, més o menys com Barry Fitzgerald passeja John Ford i Maureen O’Hara a El hombre tranquilo. Entranyable. 

La història de Màgicus, amb una selecció de les seves peces històriques, es trasllada aquesta setmana a Torroella de Montgrí, perquè el festival de màgia que des de fa cinc anys s’hi celebra ha decidit dedicar a aquest taller de Barcelona el seu guardó de reconeixement. Té el seu què, perquè aquest petit poble del Baix Empordà s’ha situat en només un lustre al mapa internacional de la màgia. Els dies 3, 4 i 5 de juny seran allà, sobre l’escenari, una trentena d’artistes de vuit països diferents. Per exemple, Anson Lee, un taiwanès amb domini excel·lent de la prestidigitació amb cartes, cosa que va perfecte perquè Carles Ferrándiz recordi una altra anècdota, la d’aquells anys en què el seu pare mirava de convèncer els propietaris de l’empresa basca de cartes Fournier que no tenia res d’inadequat que fabriquessin cartes per a efectes d’il·lusionisme, perquè s’hi oposaven d’arrel.