¿Per on pedalo?

Hi ha detalls, més enllà de les actituds, d’uns i altres, que indiquen que Barcelona encara està lluny de la plena integració de la bicicleta. A la plaça d’Espanya és fàcil adonar-se’n, sense ser gaire primmirat. Són petits nyaps urbanístics, deformacions de l’espai públic que estan a la vista i que els usuaris acaben per assimilar, com qui conviu amb la grip i no fa res per combatre-la. Perquè total, la bici, com l’aigua que cau per la muntanya, acaba sempre trobant un camí per seguir endavant.

    Els carrils bici que arriben des dels carrers adjacents moren sense continuïtat, però això no és cap novetat en una ciutat que d’un temps ençà s’ha fet valer més per la quantitat que per la qualitat. Aquests cul-de-sac s’esquiven amb improvisació, si s’hi passa per primera vegada, o amb hàbits adquirits, en el cas dels repetidors que ja tenen una ruta traçada. Un d’ells, el de Tarragona, acaba unit a una gelateria que li resta tota la visibilitat de la plaça pel costat est. 

    A la Gran Via direcció a la Zona Franca, al costat muntanya, hi ha una parada d’autobusos on s’aturen una quinzena de línies, dues d’elles de la xarxa ortogonal. Es troba just davant de la porta del col·legi Francesc Macià i a un pas de vianants d’una parada del Bicing i dels Ferrocarrils, fet que provoca la intermodalitat del transport. Fins aquí, bé. El problema és que està situada just a sobre del carril bici, sense que cap senyal l’inhabiliti o n’expliqui les raons. Sense carril provisional ni alternativa. Aquesta situació provoca que els ciclistes hagin d’esquivar la marquesina, pedalant a escassos metres de la sortida del col·legi, amb el risc que això comporta. ¿Què passaria si un d’ells atropellés un nen que surt corrent?

    En la unió del Paral·lel amb la plaça d’Espanya es produeix un fenomen insòlit a la capital catalana: el ciclista disposa de dos carrils bici: el nou, a la part central, entre els dos sentits de circulació, i el vell, enganxat a la comissaria dels Mossos. Tots dos, bidireccionals. La reforma d’aquesta avinguda que connecta Fira de Barcelona amb el port no s’ha tancat a l’espera de rematar-ne els dos extrems. Així ho va decidir el govern d’Ada Colau a mitjans d’octubre. Les obres es van parar perquè la ciutadania pogués participar en la definició del projecte. I fins avui. 

Notícies relacionades

«Tenim senglars davant de casa»: preocupació veïnal als municipis de la zona zero de la pesta porcina a Catalunya

EL PERIÓDICO busca el millor restaurant obert a BCN el 2025

Dilació del projecte

Honrós motiu que, no obstant, ha generat que aquesta rocambolesca situació es dilati en el temps. El problema, apunta un mosso que vigila l’entrada de l’aparcament de la comissaria, és que la pintura negra que l’ajuntament va fer servir per cobrir les línies del carril bici ha desaparegut. «Devia ser de mala qualitat», sosté el policia. D’aquesta manera, el vial ciclista anul·lat, que perviu entre la plaça i el carrer de Llançà, ha tornat a florir. És just admetre que hi ha un senyal vertical, a uns tres metres d’altura, que indica que aquest és un passadís per a «serveis i policia», però són pocs els que el veuen i és habitual veure ciclistes per aquest corredor. «Cada dia n’avisem uns quants, però no deixen de passar-ne», aporta el mosso, resignat. Un portaveu del consistori assegura que si la reforma s’allarga, «es farà una actuació provisional per posar-hi remei i que no doni lloc a confusions». El problema és que aquesta solució temporal ja es va portar a terme, i no ha funcionat.