Un toc tribal al BAM

El públic va respondre, un altre  cop, ahir a la nit, de manera multitudinària, ocupant el carrer Rosselló cantonada amb Cartagena, en el clàssic modern de la Mercè i el BAM que és el concert de l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. Com és costum, amb un menú sonor divers i de signe alternatiu: el pop excèntric i avantguardista d'Ocellot, els robustos cants rockers amb missatge polític de Senior i el Cor Brutal i, coronant el cartell, el pop neoprogressiu de tacte tribal i festiu de la banda britànica Crystal Fighters, que va actuar introduïda per una exhibició de percussió tradicional basca, la txalaparta.

Grups que si bé se situen fora del mainstream compten amb la capacitat de mobilitzar audiències molt àmplies, com la que ahir a la nit es va repartir al llarg de Rosselló i rodalies, fent ús de diverses pantalles de vídeo per seguir les actuacions. Un programa que va començar a caminar a la tarda, encara amb llum solar, a través de l'agitació rítmica d'Ocellot, i que va comptar entre els seus visitants amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Ball oriental

Parlar de música per escalfar l'ambient és desajustat tractant-se d'Ocellot, un grup que no ofereix una música precisament paisatgística, ni decorativa, sinó un exigent trencaclosques de ritmes i melodies fruit, segurament, d'una alterada percepció de la realitat. El quartet barceloní, un dia caracteritzat per la seva admiració per Animal Collective, va alternar les veus de Marc Fernández i Elaine Phelan en les seves cançons de neopsicodèlia ballable obsessiva, embolcallada en coloristes notes electròniques i sanefes melòdiques exòtiques, d'aire oriental. El material de la seva segona obra, Jelly beat, servit sense complexos, amb el seu punt d'excèntrica abstracció, davant un nombrós públic creixent que els va dedicar merescuda atenció.

El canvi va ser brusc amb l'entrada en escena de Senior i el Cor Brutal, de l'evasió psicòtropa a un rock que cada vegada deixa més lluny la influència dels clàssics nord-americans, com el seu estimat Neil Young, per adoptar un so d'expeditiu power-pop, tot guitarres vigoroses i esveltesa melòdica. Amb els valencians, que van obrir amb Ja era hora, del seu primer disc (2008), va arribar la lírica polititzada al carrer de Rosselló. Miquel Àngel Landete va dedicar On t'has clavat als regidors d'urbanisme en general. Lletra acusatòria: «Et quedes al llit sempre que hi ha ple / i ets el nou ric de l'ajuntament / mentres al partit / estan tan contents amb  tu».

En el repertori de Senior hi ha tanta sensibilitat i tendresa com mala bava, l'equilibri que els fa irresistibles, observable en altres peces, com la també àcida El cel de les illes Caiman o l'èpica Gran.

La manera de presentar La bomba de plaer no va admetre objecció. «El futur és vostre sempre que voteu. Si no voteu no hi ha res a fer. Aquesta cançó parla de votar i follar». I la sarcàstica, també sexual, Una nova política la va dedicar a la seva paisana, la ciutadana Carolina Punset, filla d'Eduard Punset. «Ets el polític, el profilàctic de la dreta carnal», diu el text. En aquells moments d'elevada intensitat rockera i literària va voler el destí que irrompés al recinte l'alcaldessa, Ada Colau, acompanyada del gerent de l'ajuntament, Jordi Martí, i la comissionada de Cultura, Berta Sureda.

Ritme tropicalista

Notícies relacionades

Barcelona afronta un estiu amb un total de 38 obres a l’espai públic

BCN impulsa el seu primer bus propulsat per biometà d’aigües residuals

I amb Crystal Fighters va arribar l'espectacle, ja que el grup londinenc acompanya el seu repertori entre pop, simfònic i tribal d'extravertides posades en escena. Coristes animadores i un Sebastian Pringle, el cantant, que busca el contacte amb el públic per tots els mitjans. El que fa és una barreja estranya i amb un punt extemporani, aquella guitarra de tacte progressiu i AOR, de rock adult, en contacte amb ritmes emfàticament ballables amb ressons tropicalistes.

Després de la parella de txalaparta, fruit de la seva admiració per la cultura basca, van anar a Solar system i al material del seu segon disc, Cave rave (que dos anys enrere van presentar en una performance atàvica a les coves de Zugarramurdi, a Navarra), amb L. A. calling i Separator. «¿Què passa al carrer?», va desafiar Pringle en el seu incipient castellà.  «I és que tot el que nosaltres tenim és amor», va assegurar al presentar Love is all I got. Insistint en aquest punt,va demanar «amor, llibertat i respecte» abans d'abordar Plage. Essències hippy al segle XXI.