ciutatrefugi@bcn.cat

«Puc acollir una o dues persones. No els faltarà menjar, afecte, roba o higiene. Tinc una minusvalidesa del 46% i sóc pensionista des dels 50 anys. Ara en tinc 57, però puc col·laborar i necessito fer-ho». El text el firma Ana i aquesta és la seva oferta de solidaritat. La va enviar ahir per correu electrònic a l'Ajuntament de Barcelona.

A Alemanya van ser dos joves que van demanar ajuda econòmica als seus amics per acollir un refugiat a casa seva i van acabar, desbordats de solidaritat, creant Refugees Welcome, una web que busca casa als que fugen de la guerra. A Islàndia, una professora es va sorprendre que el Govern de l'illa oferís només 50 places d'aixopluc i, amb Facebook com a única eina, Bryndis Bjorvinsdottir ja ha aconseguit que més de 12.000 compatriotes ofereixin part de la seva casa a refugiats. A Espanya, passar de la indignació a l'acció ha arribat amb una mica de retard, però ho ha fet amb formes de pols majúscul. Un front de vuit ciutats es va reunir ahir a Barcelona per plantar cara a la gasiveria amb què el Govern ha afrontat aquesta crisi humanitària. La posició de l'Executiu la va recordar ahir el mateix Mariano Rajoy amb una de les seves frases de gat amagat: «Europa no pot renunciar de cap manera a donar asil a aquelles persones que hi tinguin dret conforme al dret internacional». L'imperi de la llei. El 2014, Espanya va considerar que només 1.585 sol·licitants tenien dret a protecció internacional. I davant d'aquesta resposta, els alcaldes. L'alcaldessa Ada Colau ha deixat clar als seus col·laboradors que no entrarà a discutir si algú que fuig de la guerra i la fam és o no un refugiat. Ahir mateix va passar a l'acció.

MOBILITZACIÓ / Com els dos joves alemanys o la professora islandesa, l'Ajuntament de Barcelona va fer un pas endavant i va crear ahir una adreça de correu electrònic (ciutatrefugi@bcn.cat) per canalitzar l'onada de solidaritat que s'ha posat en marxa des de diferents plataformes ciutadanes, com Stop Mare Mortum, que sota el lema «parem el genocidi al mar» va reunir a la tarda  unes 1.000 persones a l'Estació del Nord. Això queda lluny encara de les grans mobilitzacions que en aquesta ciutat hi ha hagut en les ocasions que s'ho mereixien, com les del 2003 contràries a la guerra. Però la sensació ahir era que el Govern i els partits de tall clàssic anaven  amb un paquidèrmic pas canviat i a rebuf d'un grup de vuit alcaldes, Colau, de Barcelona; Manuela Carmena, de Madrid; Dolors Sabater, de Badalona; José María González, de Cadis; Pedro Santisteve, de Saragossa; Xulio Ferreiro, de la Corunya; Martiño Noriega, de Santiago de Compostel·la, i Joseba Asiron, de Pamplona. Les seves adscripcions polítiques (un còctel de marques blanques de Podem, Marea Atlàntica i Bildu) va propiciar una sortida de to del líder local del PP, Alberto Fernández Díaz, que va acusar Colau de «batasunitzar» la política municipal.

Aquest exabrupte va ser anecdòtic al costat de l'efecte sísmic que va tenir la reunió d'alcaldes i l'oferta de Barcelona d'organitzar la solidaritat ciutadana. Al llarg del dia hi va haver un degoteig constant de posicionaments per part d'altres ciutats, a vegades per col·laborar, encara que sigui a les ordres del Govern, i altres per desmarcar-se'n, com va fer el cap de l'Executiu de Ceuta, Juan Vivas, amb l'argument que la seva ciutat ja és «la més solidària d'Espanya, d'Europa, del món i de tot».

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

El cas és que l'actitud militant de Colau, Carmena (que abans-d'ahir va anunciar un fons especial de 10 milions d'euros per a acollida) i els altres sis alcaldes («la xarxa de ciutats rebels», com va dir Noriega) va eclipsar altres iniciatives, com la del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), que va reunir representants de 80 municipis catalans, de les diputacions, dels consells comarcals i de la Generalitat. La seva presidenta, la convergent i alcaldessa de la Garriga Meritxell Budó, va reclamar que el Govern sigui àgil a l'hora de tramitar les sol·licituds d'asil, però també va invitar a no crear falses expectatives ni trivialitzar les dificultats d'acollir refugiats.

En certa manera, Budó va expressar entre línies la crítica que en privat fan alguns ajuntaments metropolitans sobre l'estil Colau. No discuteixen les seves idees (l'anàlisi que el 28 d'agost va penjar a Facebook sobre el drama dels refugiats ha resultat ser premonitori), sinó que suposen que no és capaç d'anar més enllà de construir edificis amb bigues de guix. La direcció de correu ciutatrefugi@bcn.cat va rebre en les seves cinc primeres hores de vida més de 1.000 correus de ciutadans que s'oferien per col·laborar. La xifra creixerà. El pas següent és saber si la inexperiència del nou govern de la ciutat serà un handicap a l'hora de dissenyar un perfecte engranatge que organitzi la que li caurà al damunt. Té a favor seu que el cos funcionarial de Barcelona té una demostrada capacitat. Així que Colau, després de llegir en públic la carta d'Ana, va dir: «Si ella pot col·laborar, com no ho ha de fer Barcelona».