La Boqueria no és el millor mercat

En el capítol introductori de la sèrie The Newsroom, el guionista Aaron Sorkin li va treure punta al llapis per a un d'aquests monòlegs que tan bé se li donen. En un debat amb preguntes del públic, una noia li pregunta al protagonista, Jeff Daniels, per què els Estats Units són el millor país del món. Aquesta mena de preguntes que implícitament donen per inqüestionable una veritat discutible són endimoniades. Requereixen una pacient argumentació que a vegades és incompatible amb la immediatesa. A The Newsroom, la resposta de Daniels és demolidora. «No ho són». Diu que els Estats Units no encapçalen la classificació mundial en alfabetització. Tampoc en esperança de vida. Encara menys en exportacions. Només és líder en presos per càpita, en adults que creuen que els àngels existeixen i en despesa militar. Total, que el protagonista desarma la pregunta, i a més a més, amb mestria. El secret està que es tracta d'un diàleg guionitzat, i això evita patir allò que els francesos defineixen com a l'esprit de l'escalier, és a dir, que la resposta enginyosa, mordaç o perfecta se li acut a un quan ja és tard, quan baixa les escales. Dit tot això, aquest és el repte. ¿Per què la Boqueria és el millor mercat de Barcelona?

No ho és. Ho va ser, però aquell temps ja va passar. Era el mercat de les fruites exòtiques i al mateix temps de les peces més boniques de l'agricultura autòctona, del millor peix i marisc, d'unes salaons exquisides, destí de compra obligat si es desitjava cuinar caça, del més ampli assortiment de bolets en un país de boletaires, que es diu aviat, de carns tallades així i aixà, de.., bé, queda clar, que era únic en aquestes latituds i longituds. Avui és número u en visitants. També a servir piscolabis, i no sempre de fiar. Recelin de les macedònies en got de plàstic. A sota de la primera capa d'acolorides fruites sol haver-hi només síndria de qualitat mediocre.

Hi va haver un temps en què va ser indiscutiblement el millor mercat de la ciutat. Encara que la seva estreta porta principal és imponent, la Boqueria no es va guanyar aquest guardó per la seva arquitectura. El va obtenir pel que s'hi venia. Discutir això amb alguns venedors de la Boqueria no és fàcil. Hi ha disparitat d'opinions entre ells, però el que és comú és trobar-se cara a cara amb turistholics, autèntics addictes a aquesta font d'ingressos. Un peixater, per exemple, reconeix que ven menys que abans, però no ho atribueix al fet que el públic local li ha donat l'esquena al mercat perquè allò és una babilònia insofrible, sinó que en l'última reforma no es va aprofitar l'ocasió per reduir el nombre d'establiments dedicats a productes del mar.

Llavors, ¿quin és el mercat? Una proposta és traspassar la distinció a Santa Caterina. Allà, com exigeix el cànon catòlic, s'han produït ni més ni menys que dos miracles.

Dos miracles

El primer salta a la vista. És que tot i estar en un dels carrers més sovièticament urbanitzats de Barcelona (que lleig que és pobre), l'arquitectura que va concebre el malaguanyat Enric Miralles per al mercat brilla amb llum pròpia.

Notícies relacionades

Barcelona afronta un estiu amb un total de 38 obres a l’espai públic

BCN impulsa el seu primer bus propulsat per biometà d’aigües residuals

El segon és menys conegut i, no obstant, més gran. Al principi, alguns venedors van caure en la temptació i van dedicar part del seu taulell al turisme. Sense fer soroll, han fet marxa enrere. Com la fruiteria Torrent. Té tot un lateral dedicat al tomàquet, amb una dotzena llarga de varietats, que ben mirat es mereix un pelegrinatge. Els amos del negoci van sospesar els pros i els contres dels sucs i la fruita tallada i van decidir que això era incompatible amb el que volen oferir a la seva clientela més fidel.

Josep Balaguer, president de torn dels venedors de Santa Caterina, explica que, encara que no hi hagi una norma consensuada entre tots els venedors, sí que hi ha un xup-xup general de no caure en els errors de la Boqueria. Al·leluia.