El Raval arrenca per fi com a eix ciutadà

És el més multicultural de Barcelona. I també el que ha paït una de les grans transformacions urbanístiques de la ciutat. Passats 15 anys de l'obertura de la rambla que va donar pas a un nou Raval, el barri arrenca per fi com a nou punt d'atracció ciutadà. «Se li està perdent la por», «s'està desestigmatitzant», «està de moda», opinen algunes de les veus més representatives d'aquest mutant nucli de Ciutat Vella. En els últims anys, a l'aposta cultural, abanderada per projectes com la Filmoteca, s'hi ha sumat l'empenta de joves emprenedors que s'han bolcat a obrir-hi moderns restaurants i botigues alternatives, que han aconseguit consolidar un ajustat equilibri respecte a l'oferta comercial d'immigrants. Es calcula que aquesta representa ara la meitat del total, un barreja que lluny de pesar conforma l'atractiu multiètnic del barri.

Hospital, Carme, Joaquim Costa, Pintor Fortuny... són carrers que fa anys van començar a teixir un canvi comercial, amb una oferta renovada i atractiva sobretot per al públic més jove. Però també arriben amb força altres apostes en el pròsper carrer de Carretes, o al de Riereta, al de la Cera, al de Botella... A Carretes arrasen restaurants com Lo de Flor, amb personalitat i assequibles, mentre que al davant un badulaque, Qureshi, mostra la cara més clònica del barri, ple de botigues d'alimentació regentades per immigrants. Però Josep Maria Nebot, president de l'Eix Comercial del Raval, emfatitza que en plena crisi, quan les persianes s'abaixaven de centenar en centenar a la ciutat, «la mà d'obra i la il·lusió» d'aquesta població forana va mantenir viva l'activitat a la zona.

«Cada dia es veuen nous resultats, s'obren més botigues i projectes, és el resultat d'una reforma urbanística a la qual després es va haver de donar un sentit social i comercial», entre entitats i Administració, opina. L'associació treballa ara en un projecte per inserir 12 dinamitzadors joves, nascuts a Catalunya i fills d'immigrants, que exerciran de mediadors amb els comerciants estrangers, per fomentar la seva integració, la modernització de la gestió, la renovació dels seus negocis, el no monocultiu temàtic amb l'objectiu de buscar la varietat...

Entre els emprenedors locals que obren camí en carrers fins fa poc difícils hi ha Jordina Sangrà, presidenta de l'associació de la Rambla del Raval, i també secretària de Raval Verd, que representa aquest nou col·lectiu. «El barri estava estigmatitzat però aquesta percepció està canviant, la rambla és bonica, exerceix de plaça principal i hi arriba cada vegada més públic local», opina, tot i que aquest acostuma a ser menor de 50 anys. «Hi ha gent a qui encara li costa venir-hi i ha d'acabar de perdre la por», afegeix. En el seu currículum, locals punters com La Rouge a la rambla del Raval, Las Fernández i la meritòria obertura de La Monroe en plena plaça de Salvador Seguí. L'últim somni, La Robadora, al mig del carrer de Robador. Una via de vida alegre, on opina que fins i tot la prostitució hi té un paper dinamitzador, i on aviat obriran un bar d'esmorzars i una galeria d'art.

També des de la rambla, l'empresari Kike Gomà aplaudeix les millores en ordre i seguretat i reclama una mica més de varietat, davant el creixement de la gastronomia.

D'aquest Raval de cullera en dóna fe la seva rambla, dedicada gairebé completament a aquest sector. Però on abans dominaven el kebab i el fast food forà, ara s'obren pas mil propostes. La gran empenta la va fer el xef Carles Abellán amb Suculent, i ho va coronar amb la Taberna del Suculent, l'epicentre d'aquest nou espai d'oci on tant es mengen tapes com Déu mana com es balla una rumba els dijous. Segueix aquest ímpetu un altre cuiner famós, Xavier Pellicer, a l'haver agafat el timó del nou Carmelitas:  «Ens va agradar l'espai i la ubicació. El Raval està cada vegada millor, s'ha dignificat i la gent de Barcelona que abans no hi venia ara n'està encantada», sentencia, amb el repte d'implantar una cuina de qualitat i divertida, a un preu mitjà de 20 euros.

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

AMPLIAR OPCIONS / Però el que hi abunda és un públic jove, consolidat amb facultats de les universitats Blanquerna i UB. Joan Abellà, gerent d'un altre motor de la zona, el MACBA, i vicepresident de la inesgotable Fundació Tot Raval, recorda que falta que hi arribi el barceloní sènior, «trencar barreres generacionals». El museu fa programes específics per atraure amb art visitants de més edat. Reforcen el seu filó cultural el CCCB, la Filmoteca, el projecte del museu de les Drassanes, Sant Pau del Camp... Però Abellà sap que no n'hi ha prou, i que sense la renovació comercial no s'hauria aconseguit que «cada vegada s'hi acostin més ciutadans». Una visió que comparteix Ismael Descalzo, director del Barceló Raval, un hotel de disseny que va trencar prejudicis el 2008 obrint al mig de la seva rambla i que prioritza la contractació laboral entre el veïnat. «El canvi del Raval ha sigut un procés lent de molts anys, però ara s'ha accelerat per l'èxit dels equipaments», opina. Constata que hi arriben «fluxos de gent nova, activitat diferent» i la percepció que «s'està convertint en una zona de moda». ¿I com ho veu el turista? «Li agrada la zona. La multiculturalitat és quotidiana a París, Londres i Amsterdam», argumenta.

De moment, poc turisme, tret d'alguns restaurants top a Tripadvisor, com Arume (Botella, 11) o Cera 23. «Benvingut sigui, però sense monocultiu. Tant de bo el barri duri temps sense mangos i zaras», diu divertit Sangrà.