Una ciutat a la cresta de l'onada

La Barcelona nascuda dels Jocs Olímpics del 92 no és poderosa, és superpoderosa, una cosa digna de la imaginació de Stan Lee i el llapis de Jack Kirby. Meca de la tapa de luxe o almenys cara, tot i que anar de tapes populars era i continua sent a la ciutat una activitat desagraïda com ella sola. Shangri-La de la bicicleta tot i que està en fort pendent, el trànsit és infernal i la contaminació constitueix un problema de salut pública (tot i que les autoritats amaguen el cap sota l'ala de mala manera). Destinació internacional de fumadors de marihuana, tot i que els natius sempre s'havien col·locat amb haixix i que els Mossos no paren d'empaperar responsables de clubs cannàbics (aquí sí, per delicte contra la salut pública). I ara, ciutat surfera.

No és cap broma. Quiksilver, marca puntera de material i roba de surf i skate, ha obert una de les seves comptades botigues insígnia en primera línia de mar de la Barceloneta. A la seva esquerra (dreta, des del punt de vista del surfer o rider), hi ha el bar Surf House, on fins i tot els còctels són healthy. I a la seva dreta (ja sabeu que per al surfer és el món al revés), l'escola de surf Pukas, una potent firma basca de planxes i biquinis. «Pukas va veure que bona part dels assistents als seus cursos de surf al País Basc eren barcelonins, a això hi  va sumar el fet que Barcelona és un gran aparador internacional i aquí estem», explica Pepe Jiménez, gerent de l'escola.

Jiménez calcula en uns 20 dies a l'any els que per a pros com ell val la pena ficar-se a l'aigua, i en 60 els dies en què un iniciat es pot divertir. Dissabte passat plovisquejava, feia fred i les onades eren petites arrugues. Tot i això, més de 100 persones van passar pels cursos de Pukas a la platja de Sant Sebastià. Crits d'excitació quan un alumne es posava dret sobre la planxa i cavalcava en línia recta una onada escarransida fins a la sorra.

El 5 de febrer passat va ser l'última gran jornada de surf que hi ha hagut a Barcelona. Molt bon swell (onatge, encara que no és exacte), d'uns dos metres d'altura. Molt bon període, d'uns 12 segons entre onada i onada. Vent offshore, això és de terra a mar, que contribuïa a aguantar l'onada a la seva cúspide. Tot plegat, conseqüència d'un temporal que hi va haver al nord-oest d'Itàlia. «Ho recordem perfectament perquè ens ho vam perdre. Estàvem treballant», expliquen Carlos Cuervo i Àlex Collado, responsables de la web Bsurfers. La predicció que fa Bsurfers de l'estat de la mar és un oracle per a la parròquia surfera local. Carlos i Àlex ho sabien, però havien de fitxar. Maleït siga.

Idea romàntica

«A Portugal hi arriben onades que tenen l'origen a Amèrica. És una idea molt romàntica. La meva onada va néixer a milers de quilòmetres a l'oest. Les onades que arriben a Barcelona tenen evidentment un origen més pròxim i són per tant més petites i més desordenades, però el Mediterrani no és la bassa que la gent s'imagina», explica  Cuervo. Els temporals de llevant que destrossen les platges són glòria per als surfistes barcelonins. Fins i tot aquells dies hi ha mals rotllos per la propietat de l'onada. No tothom respecta els codis de comportament.

Notícies relacionades

Barcelona afronta un estiu amb un total de 38 obres a l’espai públic

BCN impulsa el seu primer bus propulsat per biometà d’aigües residuals

Bàsicament els surfistes a Barce-lona esperen. Que vingui un bon dia. I, un cop arribat aquest dia, que vingui una bona onada. «És una estona màgica, de pau. Ets a la planxa, esgotat, perquè remuntar fins allà un cop i un altre cansa, però saps que tard o d'hora vindrà alguna cosa bona només per a tu», diu Collado.

I quan arriba alguna cosa bona: «És un moment de felicitat», diu Cuervo. Que a tot estirar pot durar uns 15 segons a la Barceloneta. Enfront dels 40 segons i fins i tot el minut d'algunes onades atlàntiques, índiques o pacífiques. «Això és molt addictiu -diu Cuervo-. Disfrutes quan pots i la resta del temps planeges viatges a onades mítiques».