La capella que va engendrar un centre cívic

Darrere de les portes de vidre que donen a un petit jardí, frescos d'àngels sobre un fons blau contemplen el barri de Sant Gervasi-la Bonanova. Creat com a capella, avui l'edifici acull el Centre Cívic Pere Pruna (Ganduxer, 130).

«Entre finals del segle XIX i principis del XX Sarrià-Sant Gervasi, un poble d'origen rural, va ser envaït per una classe eclesiàstica que fugia dels moviments anticlericals que afectaven Barcelona», explica la historiadora Sonia Fernández. El 1904, la família Juncadella va donar a les mares reparadores un solar on poder construir un monestir que ocupés tota l'illa. El 1928, Enric Sagnier va edificar una capella annexa per a les monges de clausura, que de tant en tant s'obria al públic.

Amb l'arribada de la guerra civil, l'espai del monestir va ser col·lectivitzat i la capella saquejada, així que quan les mares reparadores hi van tornar, estava tot en un estat lamentable. «Va ser llavors quan una de les monges va demanar ajuda a una amiga, la germana de Fernando Rubió Tudurí», segueix Fernández.

Rubió Tudurí, farmacèutic, es va fer càrrec de la restauració de la capella i va proposar encarregar la decoració a Pere Pruna, que s'havia estat formant a París des dels 17 anys. Apadrinat per Pablo Picaso, Pruna caracteritza la seva pintura amb un misticisme religiós i l'amor pels àngels. Entre el 1952 i 1954, el pintor va decorar la capella muntat en una bastida. Va dissenyar les vidrieres i el mobiliari. «El color blau del fons contrasta amb els colors de les vidrieres que representen escenes bíbliques», explica Fernández.

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

El 1970, les monges van vendre els terrenys del monestir, però la capella, gràcies a la lluita de Rubió Tudurí, va passar a ser propietat de l'Ajuntament. Va estar molt de temps tancada fins que, el 1998, van començar els treballs de restauració per dotar l'espai de l'aspecte actual. Aquell any, va entrar a la xarxa dels centres cívics de Barcelona i es va decidir batejar-lo amb el nom de Pere Pruna, en homenatge a l'artista.

«Aquí es desenvolupen les típiques activitats d'un centre cívic -explica la directora Inma Casas-, tot i que estem especialitzats en música clàssica i cant coral, ja que la forma de cúpula de l'edifici li confereix una acústica perfecta».