Barcelona aglutina cada cop més colmados d'horari lliure
Grans cadenes s'alien amb immigrants per guanyar distribució
Eixample i Gràcia copen un terç de les noves botigues d'alimentació

Autoservei regentat per pakistanesos a Roger de Llúria amb Mallorca. /
Qualsevol barceloní ja en té un a pocs metres de casa, on pot satisfer qualsevol compra quotidiana d'emergència en horaris que fa uns anys haurien resultat intempestius. Els colmados del tipus badulaque, regentats gairebé sempre per immigrants, segueixen proliferant a la ciutat, avivats per l'aliança d'aquests amb les grans cadenes d'alimentació, que veuen en aquesta fórmula (menys de 150 metres quadrats) una via per augmentar la seva distribució un cop els súper convencionals abaixen la persiana. L'ajuntament va tramitar 785 llicències de comerç alimentari d'aquestes dimensions al llarg del 2013, amb l'Eixample al capdavant, amb 162, seguits per un centenar a Gràcia. Aquest epígraf comprèn també altres tipus d'establiments tradicionals, però els colmados d'horari extrallarg representen una part important de la nova oferta. Repartits per la majoria d'illes de cases, pugnen per la seva petita quota de mercat enmig de la creixent competència, regentats habitualment per pakistanesos, nepalesos, indis i xinesos.
L'eclosió d'aquests negocis el 2012, com va avançar aquest diari fa just un any, ha donat pas cada vegada més a l'entrada en escena dels grans grups del sector, que en el format de súper gran s'han de limitar als horaris diürns, però que amb aquesta fórmula poden tenir moltes més hores de venda. La clau resideix en el fet que el titular del comerç sigui un particular autònom, encara que treballi amb el paraigua d'una cadena (del tipus Suma, Condis, CoAliment, Spar...), com estableix la llei autonòmica d'horaris comercials. La Confederació de Comerç de Catalunya, no obstant, considera que a la pràctica s'ha fet una interpretació light de la normativa al permetre que la retolació sí que al·ludeixi al nom de la cadena. Els nous empresaris actuen com a franquiciats i tendeixen a guanyar hores d'obertura (cada vegada n'hi ha més de 24 hores) i fins i tot repartiment a domicili.
MÉS QUALITAT / La part bona d'aquesta tendència a l'aliança, destaca el seu secretari general, Miguel Ángel Fraile, és que la marca distribuïdora garanteix la qualitat i suposa un major control dels aliments i productes despatxats en aquests colmados i la seva rotació.
L'interès per obrir aquesta mena de comerços segueix viu a la ciutat, encara que faci la sensació que s'ha arribat a la saturació a molts barris. La raó és que no necessiten una gran inversió, que la gran oferta de locals comercials de barri buits ha encongit els lloguers i que, malgrat la crisi, l'alimentació és una compra de necessitat. I no hi ha dubte que l'èxit turístic de Barcelona és determinant en l'efervescència del fenomen al centre. Ciutat Vella arriba a alinear-ne uns quants en un mateix carrer, com ara a Escudellers o a Joan de Borbó. Sembla que no importi, perquè sempre hi ha algun turista que busca una beguda, alguna cosa per menjar o altres objectes, i per a qui el factor preu és secundari.
El volum de llicències sol·licitades per a establiments d'alimentació de menys de 150 metres quadrats va créixer lleugerament el 2013 respecte a l'any anterior, en especial a l'Eixample, on proliferen els hotels i on els súpers convencionals no són gaire nombrosos malgrat ser el districte més poblat de la ciutat.
Cal destacar que altres negocis en auge, com les fruiteries, no estan inclosos en aquest concepte.
Notícies relacionadesDe fet, els petits establiments alimentaris amb degustació (del tipus xarcuteries), que acostumen a ser gestionats per empresaris autòctons, es comptabilitzen a part i també viuen un repunt, alimentat per la crisi i l'allau de nous emprenedors. Si el 2012 se'n van tramitar 51 llicències, la xifra va créixer a 82 el 2013, amb l'Eixample també com a protagonista, amb 27 locals, seguit per 10 a Sants-Montjuïc i 9 a Horta-Guinardó i Gràcia.
Aquests establiments, d'un altre perfil, han suscitat crítiques a la confederació i al Gremi de Restauració, perquè la seva normativa és més permissiva que la que afecta els bars i restaurants, afirmen.
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- La nova Casa Blanca Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar
- Almenys 240 morts a l’Índia a l’estavellar-se un avió
- Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre
- Hipra tanca el 2024 amb un benefici net de 32,7 milions
- Educació a Catalunya Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil
- La resposta a l'escàndol ERC, després de la dimissió de Cerdán: "Si no és un cas aïllat, Sánchez no podrà comptar amb el nostre suport"
- Conflicte al Pròxim Orient Israel ataca l'Iran amb bombardejos a gran escala i avisa que l'operació durarà "tants dies com calgui"