Preu, ¿local o guiri?

Paquet de sucre en un conegut supermercat de l'Eixample: 0,93 euros. El mateix producte en una botiga d'alimentació situada molt pròxima: 1,50 euros. Aquest és només un dels molts exemples que posen sobre la taula que els preus dels articles d'aquests establiments de recurs, que segueixen creixent inexorablement per tot Barcelona i que treuen la gent d'una necessitat d'última hora -ja sigui per una barra de pa abans de sopar o uns cereals per a l'esmorzar- són, en bastantes ocasions, més elevats que els dels productes dels supermercats tradicionals.

«Alguns productes són més barats, tenim ofertes; d'altres, més cars...», assegurava divendres, sense voler entrar en el tripijoc de donar explicacions incòmodes i mostrant un pamflet de descomptes com a escut, Alí, un treballador d'una botiga d'alimentació ubicada a Pau Claris amb Diagonal. Si bé en alguns casos, com en els brics de llet, l'increment només és d'uns  cèntims (passant de 0,93 euros el litre als 1,05 o 1,20 euros), en altres, si s'analitza detingudament, els marges arriben a ser realment sorprenents: uns cereals de xocolata de marca coneguda salten dels 3,19€ d'un súper tradicional als 4,40€ d'una botiga 24 hores; i el mateix vi negre de Rioja s'incrementa fins a 3 euros depenent de l'establiment. En un bon nombre d'aquestes botigues, tret d'honroses excepcions, la fruita arriba a uns preus desorbitats, i alguns productes d'higiene no es queden enrere.

Al barri Gòtic, un formiguer de turistes, aquestes diferències són, en alguns casos, encara més descarades. «Aquí els lloguers estan caríssims i és una zona molt turística», intenta justificar Pawán, al capdavant de la caixa registradora d'una botiga al carrer de Banys Nous. Aquest jove nepalès, que va arribar a Barcelona fa tres anys, reconeix que la majoria de turistes no pregunten preus. A més, deixa entreveure una doble rasadora de preus. «Per a la gent del barri fem descomptes. ¡No pots vendre totes les coses a preu de turista!», afegeix. Això explica que en algunes botigues d'alimentació no estiguin indicats els preus de certs articles. També passa a la Vila Olímpica, on aquests negocis han aterrat fa poc i alguns veïns donen fe dels seus preus elevats. 

Notícies relacionades

Barcelona aglutina cada cop més colmados d'horari lliure

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

L'altra realitat

«No tots cars, alguns tenim preus normals, com en un supermercat», assenyalava ahir dissabte Shamim Kusar, que fa 24 anys que està al capdavant del Supermercat Únic, al carrer d'Escudellers. «Si no obrim cada dia, no hi ha negoci. Les vendes solen ser de sis o set euros», afegeix, intentant explicar la complexitat de la seva situació i mostrant els registres de caixa diaris. «¿Ho veus? Un dia entre setmana, 165 euros; un dissabte, 358 euros».