Les moltes Cubes del món

Molts anys després dels viatges de Cristòfor Colom, els colonitzadors de la corona espanyola es van veure substituïts per industrials, agricultors i també negrers que tenien com a objectiu vital fer fortuna com més aviat millor a les terres del nou món. Quan tornaven acostumaven a fer-ho amb els beneficis de les seves aventures acumulades durant 10 o 15 anys. Aquest procés va començar a finals del segle XVIII i es va remuntar a finals del XIX. La majoria d'aquests homes emprenedors van voler deixar constància entre els seus veïns de l'èxit de la seva empresa i per fer-ho van procedir a la construcció de grans cases senyorials inspirades en l'arquitectura caribenya. D'aquesta gent se'n va dir a Catalunya indians. Hi va haver indians mallorquins i asturians, però l'arquitectura indiana es va concentrar abans de tot en alguns pobles i viles del litoral català. Des de Vilanova i Sitges fins a l'Empordà és difícil no veure's atret per aquestes construccions.

El cap de setmana passat, als angostos carrers de Begur, es va celebrar la desena edició de la Fira dels Indians. És tradició que tots els participants es passegin per Begur vestits de blanc, ells amb barrets panamà i elles amb lligadures de cintes al front. Les cases estan obertes al públic i els carrers s'omplen de tots els productes propis de la iconografia cubana: música, mojitos, torcedors de tabac, palmes i altres productes més pròxims. Es tracta d'una petita fira, però en realitat és un viatge de tornada de la història. Els indians van ser al Carib i ara són els illencs cubans els que han tornat per trepitjar els carrers novament. Al capvespre, en una gran finestra d'un primer pis, apareixen els cabells enrinxolats i multicolors de Lucrecia i la vila es liqua en una barreja de música i de múscul. Fa olor de món i d'optimisme i els 15.000 visitants se cedeixen el pas, se saluden sense coneixe's i comparteixen barra i esperances, potser les mateixes que van portar els antics empordanesos a travessar l'Atlàntic encara que només fos per justificar l'havanera d'Ortega Monasterio que explica les gestes del seu avi embarcat cap a Cuba a bord del millor vaixell de guerra de la flota d'ultramar en el que va ser el primer Vietnam dels ianquis.

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

Hi ha moltes Cubes en el nostre imaginari. La Cuba estrictament colonial que va permetre l'imperi Bacardí o els primers grans puros de José Gener. Després ve la Cuba del desastre del 1898. O la Cuba del poeta José Martí, dels esclaus fugitius o dels que van convertir l'Havana en el gran casino americà. Però aleshores va arribar Fidel, i en plena guerra freda els joves progressistes es van sentir fascinats perquè finalment els petits vencien els grans i de tot plegat en sorgien dos sants: Ernesto Che Guevara i Ernest Hemingway, un Ernesto militar i un altre de civil. Després l'eufòria política va donar pas a la fascinació per la dignitat d'un poble i la contradicció d'estar donant suports implícits a una dictadura sense sortida.

Els indians d'avui en dia no van a passar-s'hi anys a l'illa, sinó com a molt una setmana de vacances tot inclòs. D'aquí ve que sigui tan difícil parlar de política amb un cubà, perquè no sabem mai amb quina Cuba estem parlant, si amb un redactor del Granma o amb un gusano de Miami. Per sort hi ha llocs com aquella cita de Begur, allà on es reconeix que tothom és bo i que de tots els enfrontaments i contradiccions encara ens queden les pedres, els patis, les cúpules i el blanc de les robes de diumenge com la millor de les banderes possibles.