I ara, capital del pòquer

Deu ser perquè Barcelona va estar tants anys en guaret que ara, des que està a l'aparador de les agències turístiques de tot el món, s'ha revelat com una terra sorprenentment fèrtil per a qualsevol iniciativa d'oci o de negoci. És la capital dels creuers del Mediterrani, l'arc de sant Martí d'Oz per a la comunitat gai internacional, el millor escenari de la música electrònica i, des d'aquest any de manera inqüestionable, la capital europea del pòquer. És així com es baten les marques de visitants. Sumant. El que ha succeït amb el pòquer no és estrany, fins i tot es veia venir, però es mereix un repàs perquè, a més a més de revelar els secrets de la marca Barcelona, és una història gairebé novel·lesca. No se'n vagin, hi ha fins i tot taurons.

L'Hotel Arts i el Casino de Bar-celona acullen des de dilluns passat fins dissabte que ve dos tornejos consecutius de pòquer, l'European Poker Tour i l'Estrellas Poker Tour, és a dir, la lliga europea i l'espanyola, respectivament. Les xifres de l'any passat són una bona targeta de presentació del que es cou aquests dies a la Vila Olímpica. Van passar aleshores per les taules, entre aficionats i professionals, 4.000 participants. Per a la ciutat, això va significar unes 10.000 nits d'hotel venudes i un impacte de 10 milions d'euros. És un visitant, a més, generós en la despesa. Els organitzadors del torneig calculen que cada jugador es deixa a Barcelona uns 2.000 euros, al marge de la competició, una xifra molt per sobre de la mitjana.

De tornejos de pòquer n'hi ha més, és veritat. El circuit europeu passa per les ciutats de Londres, Berlín, Montecarlo, San Remo, Praga i Deauville, i l'espanyol, per Madrid, Marbella i València, però no n'hi ha cap que superi en persones inscrites el de Barcelona. «Amb tots els respectes, una cosa és anar a Torrelodones, que està a 30 quilòmetres de Madrid, o a l'avorrida ciutat francesa de Deauville, i una altra de molt diferent, venir a Barcelona, que és una destinació de moda». És un primer diagnòstic, en aquest cas a càrrec d'Alfonso Cardalda, exjugador i actualment entrenador de pòquer del tennista Rafa Nadal. (Sí, això ho té. No només li agrada jugar a pòquer. Vol guanyar).

L'aura de Barcelona sens dubte que hi ajuda. També les dates. La possibilitat de visitar la ciutat a l'agost, amb bon temps i les taules de joc a dos passos de les platges propicia que molts participants viatgin en companyia de la família o d'un grup d'amics. Però hi ha un ingredient secret més.

ECOSISTEMA TROPICAL / En l'edició del 2012, els organitzadors van tenir una feliç idea. Fins llavors, la lliga espanyola i l'europea s'havien celebrat en dates diferents al calendari, però l'any passat van decidir encadenar les dues competicions. Van crear així, potser sense calcular per endavant les conseqüències de la seva iniciativa, un ecosistema extraordinàriament ric, una espècie de mar tropical del pòquer.

Convé aquí utilitzar una mica de l'argot dels jugadors professionals. Unfishés en la parla de les taules una presa fàcil, algú que encara no ha entès que darrere de les simples regles deltexas hold'em(la modalitat de joc del torneig) s'amaga un univers de tàctiques i estratègies per a les quals fins i tot convindria llegir Sun Tzu i la seva bíblia de la guerra. El principal perill per alsfishes(peixos, en anglès) són elssharks(taurons). Doncs bé, fins al 7 de setembre vinent, el Casino de Barcelona és això, una gran peixera on conviuen espècies ben diferents, des dels que estan a dalt de tot de la cadena tròfica i per tant viuen professionalment d'això, fins als que es proven a si mateixos amb una modesta inversió de 110 euros, que és el cost de la inscripció de les taules més barates.Sharkscontrafi-shes, que no vol dir que algun esqual no perdi de tant en tant l'aleta a causa de l'atac d'un rap.

Notícies relacionades

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

‘Summer market’ al Moll de la Fusta

A Europa, el pòquer ha estat fins fa molt poc un esport sobretot nòrdic. Els llargs i tediosos hiverns de latituds prepolars han donat per a moltes timbes, en especial a través d'internet. L'afició mediterrània és més recent, però creix exponencialment, i Barcelona és el lloc on això passa, amb el ganxo comercial d'uns premis realment suculents. L'agost del 2012, el bielorús Mikalai Pobal es va emportar un milió d'euros després de derrotar el finlandès Ilari Sahamies. Amb aquest cartell ha succeït aquí el que no passa a Londres, Praga, Berlín i, per descomptat, a Torrelodones, que hi ha llista d'espera per participar-hi i que no sempre inscriure-s'hi garanteix una cadira en una taula. És per això que els organitzadors preveuen que la parada barcelonina de la competició creixerà aviat els pròxims anys fins a un 50%. Probablement coincidirà amb un moment de més professionalització, en què els nouvinguts altexas hold'emrequeriran menys sort amb les cartes i les seves victòries estaran en realitat més relacionades amb el càlcul de probabilitats, l'exquisit coneixement del llenguatge corporal i l'art de l'engany. Taurons contra taurons.

Barcelona estarà llavors, segur, entre els escenaris dels quals s'explicaran anècdotes i llegendes, que d'això n'hi ha molt en el pòquer, encara que cap com la de Will Bill Hickok, el vaquer a qui van matar d'un tret a l'esquena i que ni tan sols així va deixar anar les cartes, dos asos negres i dos vuits negres. Des d'aleshores és una mà maleïda.