ALS PEUS DE GAUDÍ: EL PARC GÜELL

«El drac és la petita gran icona de Barcelona»

EDUARD DE VILAR, JUBILAT

El drac del parc Güell 33 Eduard de Vilar, al costat del drac de trencadís.

El drac del parc Güell 33 Eduard de Vilar, al costat del drac de trencadís. / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
ALEIX MERCADER I LAURA CANO SALINAS

Qüestió de mida. ¿Per què una icona d'una ciutat ha de ser un gran edifici? Per Eduard de Vilar (67 anys, jubilat i viatger empedreït) el drac del parc Güell és«la petita gran icona de la ciutat de Barcelona». L'Eduard, que ha viatjat per més de 30 països, explica que en llocs com Londres o Nova York els turistes poden comprar dos tipus desouvenirs: els grans monuments (buildings, pronuncia en un anglès perfecte) o les petites icones de cada ciutat («com el bus londinenc de dos pisos o els cotxes de policia de la NYPD»).«A Barcelona -es lamenta l'Eduard-no tenim tantes coses petites».

Per això insisteix que s'ha d'aprofitar el drac i es lamenta que el 1992 no es convertís l'animal de Gaudí en mascota olímpica:«Durant els Jocs Olímpics, el Cobi va ser un intent de fer una cosa nova, diferent, que atragués la gent a Barcelona-recorda l'Eduard -,però en aquell moment ningú es va recordar del drac del parc Güell, que hauria funcionat».

Durant aquesta entrevista, el drac de Gaudí, que en comptes de foc escup aigua, posa manyagàs al costat de l'Eduard. I els visitants, que són multitud, el fotografien pensant que es tracta d'alguna celebritat. L'Eduard no veu cap problema en la massificació del parc, però sí que es lamenta que d'aquí poc temps es cobrarà entrada:«Em sembla una tonteria -diu, contundent-, perquè ja es paguen taxes als hotels i es venen targetes de visites turístiques que haurien d'incloure el parc».

La solució que proposa l'Eduard, recorrent una vegada més a la seva dilatada experiència com a viatger, està en el model anglès: «Seria millor finançar-ho d'una altra manera, per exemple a través de la venda de catàlegs, o bé ampliant la botiga de records o programant esdeveniments temporals-suggereix l'Eduard-. A Londres, els museus són gratuïts, i es mantenen gràcies a mesures d'aquest tipus».

Notícies relacionades

A l'acomiadar-se, l'Eduard fa broma sobre si el drac és un llangardaix o una salamandra. Ell no descarta cap opció, i anima a visitar el parc Güell per descobrir-ho.

¿Quin hauria de ser el símbol de BCN? Participeu en el debat