Supervivents al Clot

D' ençà que el baró de la Bleda va vendre els terrenys on actualment s'alcen les cases baixes del Clot, han passat 175 anys. Gairebé dos segles d'existència en precari per a 18 casetes amb cinc metres de façana, soterrani, dues plantes i pati del darrere al que avui és el carrer del Clot. Un estrany vestigi del passat encaixat entre el pati de l'escola Farigola i la Meridiana.

Es van construir el 1837 amb l'espasa de Dàmocles sobre les seves teulades. Ja abans d'aixecar-se va pesar sobre elles el conegut com a dret d'evicció: cada propietari tenia l'obligació d'enderrocar-les i emportar-se la runa en cas de guerra. La proximitat del Fuerte Pio (Fort Pienc) n'era la causa. L'amenaça va persistir durant dècades. Fins al 2008, quan per fi van ser incloses al Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat. Una exposició en recorda ara la història.

Organitzada pel Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa, la mostra

-175 anys de les cases baixes del carrer del Clot- ja va estar al centre cultural Farinera fa uns mesos. Avui torna a un altre emplaçament del barri, l'Espai Antoni Miró Peris, amb gairebé una trentena de fotografies i plànols i una conferència inaugural (19.30 hores) a càrrec d'Antonio Gascón i Cristina Aparicio, tots dos del taller d'història.

FAMÍLIA GAYA / Manuel Gaya Solé és l'artífex de l'exposició. Va arribar un dia al Taller d'Història amb dos tresors sota el braç: un feix de documents recopilats amb paciència i diversos clixés de vidre amb fotos de les cases baixes, dels seus voltants i de la gent que hi va viure des de finals del segle XIX. Durant anys, Gaya ha fet de les cases baixes la seva croada particular. En té motius, sis generacions de la seva família hi van néixer i hi van créixer. «El meu besavi Francesc Solé Bernat va comprar tres casetes el 1865 -explica Gaya-. Eren els números 4, 6 i 8, i des d'aleshores, la meva família sempre hi ha viscut. Ara hi són les meves nétes».

Notícies relacionades

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

La Urbana aixeca 145 actes per vendre dolços de cànnabis

Un detallat fullet cronològic relata les vicissituds de la zona des de 1142, quan el bisbe Arnau Ermengol va cedir els terrenys coneguts com a Mas del Clot de la Mel a l'orde de l'Hospital de Jerusalem. Dóna compta de cada escriptura i cada contracte de cens, de cada propietari i de cada inscripció al registre. Sempre amb l'especulació a l'aguait i amb la maledicció de les afectacions del Pla Comarcal, el 1953, i el Pla General Metropolità després, el 1976. «Encara que van ser precisament aquestes afectacions les que van salvaguardar les cases i en van impedir la destrucció», diu Gaya.

Manuel fa anys que lluita per conservar les cases. Ell, i altres veïns del carrer. El 2001 van fundar l'Associació per a la Defensa de les Cases Baixes. Han guanyat la batalla. Les cases ja són patrimoni de la ciutat. Però encara els queda molta feina a fer. Tenen quatre anys per pagar el canvi d'usos urbanístics i per rehabilitar les façanes.