Falses terrasses... sense fum

Ni tots els carrers compleixen les dimensions establertes per poder desplegar una terrassa, ni les llicències atorgades solen coincidir amb les expectatives dels empresaris que les sol·liciten. Així que, s'imposava inventar la terrassa 2.0. O la terrassa de l'era antitabac. El sil·logisme hauria estat perfecte si no fos per una qüestió geomètrica: amb un sol costat obert no hi ha terrassa que valgui a efectes de fums. No per normativa municipal, sinó pel mateix decret que regula sanitàriament l'assumpte. Les inspeccions sobre aquesta qüestió ja han tallat l'aixeta als cendrers a la zona. No obstant, elboomde les terrasses atri a Barcelona no ha mort perquè els clients segueixen preferint aquests espais airejats a l'interior dels locals.

L'Eixample és terreny adobat per a aquests negocis. Moltes oficines, moviment comercial i considerable turisme conviden a temptar el client i donar-li aire fresc i vistes a l'entretinguda activitat urbana. L'acollidor Café Emma, unbistrotde moda al carrer de Pau Claris, és el viu exemple del fenomen. Un portaveu del local admet que l'objectiu original era comptar amb un espai tipus terrassa on els fumadors també tinguessin el seu lloc.

La idea va funcionar (sense friccions entre els que fumen i els que no) donada la ventilació de la zona, fins que una inspecció va imposar la llei seca fa tres setmanes. Curiosament, l'espai segueix tenint èxit perquè«a la gent li agrada seure-hi i l'ambient que hi ha, encara que si fumen han de sortir al carrer», expliquen.Les tres taules que tenen al carrer es queden curtes, i no ofereixen un entorn tan acollidor. Però la normativa que prohibeix fumar a l'interior de locals de pública concurrència considera que un espai amb només un costat obert és un espai tancat. Això no es pot rebatre.

Notícies relacionades

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

La Urbana aixeca 145 actes per vendre dolços de cànnabis

La mateixa situació ha viscut Inés Roca, la propietària i xef del bufet Pasta Gansa, a la mateixa via, que va estrenar negoci fa cinc mesos amb un generós atri a l'entrada. Va pensar que així acontentaria tots els públics, però recentment ha hagut de penjar el cartell que proscriu els cigarrets. La dona, que despatxa menjar casolà sense límits a 8,99 euros fins i tot de nit, no se'n penedeix.«Els estrangers i els treballadors de la zona, la majoria demanen estar fora», diu, davant d'una desena de taules.

Els casos es multipliquen, ja n'hi ha diversos a la ronda Universitat, al carrer de València (on Bitte Wurst també ha hagut d'eradicar el fum, però les seves salsitxes supleixen el disgust del fumador) i fins i tot en versió infantil i adolescent (Pau Claris amb Casp), on We Pudding sembla un oasi per a nens i adolescents on la no-terrassa no és més que un punt per parlar i trobar-se.