Les guarderies paren 3 dies per defensar el model públic

«Ens ho poden retallar tot; però el que no ens podran treure mai són les ganes de cuidar i educar aquests nens», resumeix tan emocionada com convençuda Eva Jansà, una de les educadores del Col·lectiu de Mestres de les Escoles Bressol i Serveis Complementaris Municipals de Barcelona, entitat convocant d'una vaga de tres dies, de demà a dijous, contra el canvi de model a les guarderies públiques plantejat pel govern municipal de CiU. La seva crítica es basa, principalment, en l'augment de nens per classe, en la reducció del personal de suport a les aules i en l'externalització de la gestió dels tres centres de nova creació per al curs que ve.

Després de mesos de mobilitzacions -des que a principi de curs, el nou regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, va fer les primeres declaracions públiques sobre la que considera econòmicament insostenible xarxa de guarderies-, el col·lectiu esgota la seva última carta: tres dies de vaga. «Davant la indiferència continuada i el desinterès de polítics, tècnics i gestors, no ens queda alternativa. Hem recollit 25.000 firmes, hem fet tancades, cassolades, assemblees, manifestacions i ni cas», manté la mestra de l'EBM Bellmunt, a Montjuïc.

MÉS NENS I MENYS EDUCADORES / Les guarderies municipals tenen, per norma, set alumnes per aula d'entre quatre mesos i un any; 10, d'entre un i dos anys; i 18, d'entre dos i tres anys. Segons els canvis del govern local, al qual tant professors com famílies s'oposen, s'augmentarà un nen per aula en el cas dels menors de 12 mesos, tres en els d'un a dos anys, i dos més en els grans. CiU pretén crear així un miler de places noves a les 95 guarderies municipals el curs que ve. Segons els professors, és impossible mantenir el model si creix el nombre de nens. «Ja treballem al límit, amb més nens serà impossible seguir a aquest nivell, quan a més a més ens treguin hores d'educadores de reforç», apunta Jansà.

Al marge de sumar un, dos o tres nens per aula -«parlem de bebès i pot suposar tenir-ne un plorant més estona o amb els bolquers bruts», diuen els mestres- el pla municipal implica reduir l'horari d'educadors de reforç, punt en què, això sí, s'ha cedit en el transcurs d'aquests mesos de poc fructífera negociació. Al final, el servei perd només mitja hora.

Notícies relacionades

«La logística per a la vaga és difícil, però val la pena»

«Augmentar els nens per classe és fer un pas enrere»

L'últim punt, i segurament el més demolidor, és externalitzar la gestió de les tres escoles que obren al setembre. «Implica crear xarxes paral·leles, públiques de gestió pública i públiques de gestió privada. Es trenca el sistema. A més a més, les noves escoles estaran obertes de les vuit del matí a les set del vespre. ¿Qui garantirà que aquests nens no es passin 11 hores a l'escola?», plantegen els mestres que estan en peu de guerra.

SOLIDARITAT / Al marge de pactar els serveis mínims amb l'Administració -que els educadors troben abusius ja que obliguen a treballar més d'un terç de la plantilla- l'assemblea de mestres ha organitzat una caixa de resistència. Tres dies de sou és molt, en especial per al personal dels serveis complementaris que cobren menys. L'assemblea de pares ha muntat, a més, una xarxa solidària per repartir-se durant aquests dies l'atenció dels nens.