Trias promet desencallar la concessió de llicències de negocis i d'obres

Xavier Trias va obrir ahir el curs. Ho va fer de manera solemne amb un triple objectiu. Desmentir que l'ajuntament estigui aturat, com assenyala l'oposició; posar en circulació ja alguns esbossos del que serà la seva gestió i, també, carregar contra l'administració (però no contra el personal) que ha heretat de Jordi Hereu després de 32 anys de govern municipal socialista. Entre les qüestions pràctiques que Trias va prometre posar en pràctica es destaca l'objectiu de posar fi a la lenta tramitació de llicències municipals d'activitat i d'obres.

L'escenari, un dinar de la Cambra de Comerç, era evidentment receptiu a aquesta mena de propostes. Sobretot exposades amb vehemència: «No pot ser que l'administració dificulti l'economia de la ciutat», va clamar Trias abans de recordar que la mitjana de resolució d'una llicència d'activitat és de 409 dies, i que a Sant Andreu arriba als 940. «Tot això s'ha de corregir», va assenyalar.

Passa una cosa semblant amb les llicències d'obra, amb una mitjana de 100 dies, que poden ser 200 si es tracta de l'Eixample. «Hauríem de ser capaços de reduir aquests terminis a 30 dies», va afirmar l'alcalde.

PROVEÏDORS CONTENTS / El primer regidor nacionalista també va prometre reduir de 45 a 30 dies el pagament als proveïdors de l'ajuntament. Si això ja és celebrat habitualment per les empreses, ara encara més arran de la conjuntura econòmica.

L'alcalde va presentar un decàleg d'objectius, entre els quals hi ha les mesures abans esmentades, de clara inspiració liberal. Així, va prometre disminuir les subvencions, posar fi a la cultura «de repartir recursos de manera subjectiva» i «reduir la despesa en comunicació i informes».

També va esbossar la intenció de fusionar i reduir les empreses municipals, per no engrossir la despesa. I, ja fora de les seves competències, va reclamar l'eliminació del Consell Comarcal del Barcelonès -en mans, ¡quina casualitat!, del PSC- per la seva evident duplicació amb la neonata Àrea Metropolitana.

Va reiterar una vegada més que la seva prioritat és l'atenció social, a la qual dedicarà més recursos, i després la seguretat. Respecte al discurs de «no serveix de res», Trias va fer una crida a lluitar a fons i sense descans contra carteristes, manters i llauners: «Sóc conscient que això no s'arregla en un any, però ja es pot observar que el nombre de furts al metro ha baixat molt», va afirmar sense aportar-ne més dades.

La contundència de Trias, sempre de fons i mai en les formes, li va reportar l'aplaudimentinterrompedorquan va assenyalar que, «si disposés d'un euro», preferiria gastar-lo a reforçar la seguretat que no «a editar una revista que digui que bé que ho fa l'alcalde».

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

Aquest va ser un dels dards que va llançar l'alcalde al seu antecessor i, en general, als 32 anys del PSC al capdavant de la capital catalana. Així, i malgrat reconèixer que l'ajuntament «era solvent», va revelar que els comptes «no són tan bons» com els socialistes volen «fer creure». Aquests últims anys, va argüir, «s'ha tendit a ingressar menys i a gastar més», i va posar-ne un exemple: la «gran quantitat de guarderies» aixecades sense tenir en compte l'impacte, en forma de despeses de manteniment, que tindrien en pressupostos posteriors.

REPARTIMENT DE MÈRITS / També va mirar de desmentir l'oposició fent un minuciós relat de tot el que ha passat des de l'1 de juliol, data en què va assumir el control del consistori. Això sí, va realitzar una curiosa lectura d'alguns fets. Així, es va atribuir la «bona nota» que Standard & Poor's va posar el mateix juliol del deute barceloní i la designació de Barcelona, a l'agost i després d'anys de campanya per part de l'ajuntament anterior, com a capital mundial de les tecnologies mòbils.