Millor l'església que el luxós hotel

Un violí sona de meravella al claustre semibuit d'una església com la de Santa Maria del Pi, on el seu bell so escala per les altíssimes parets de segles d'antiguitat i ressona amb suavitat al sostre. També és bonic el seu so en un pati centenari, com el Pati Manning, o al claustre de la facultat de Medicina de la UB. O entre les gruixudes parets del monestir de Pedralbes. I ja no diguem, per descomptat, en el marc del Palau de la Música, que juga amb avantatge acústic. Sonen els violins una mica menys delicats en un centre cívic o una biblioteca, on la modernitat quotidiana xoca una mica amb el ritme pausat dels arcs de violins, violes i violoncels. I es perd, es dissipa la tendra melodia entre l'espai precari i el murmuri d'hostes desinteressats als hotels de luxe.

Són 46 els escenaris, més o menys improvisats, on aquest atípic dissabte s'han desplegat centenars d'alumnes de 48 escoles de música de Barcelona, llocs que normalment no haurien trepitjat. Aquesta és la part més bonica de la primera edició de Ciutat Concert, la de veure i escoltar música de joves en llocs a vegades poc habituals.

Llocs molt turístics

3 Veient el programa, sorprèn i reconforta la gran quantitat d'escoles on s'imparteix l'amor a la música, on s'ensenya a petits i grans a cantar o tocar qualsevol instrument, escoles famoses i grans d'estudis superiors, però també les escoles de barri, les més pròximes, com Farré i Taran­tel·la de Sants, Marshall de Sarrià o Pausa d'Horta. Uns quants actuen al seu propi barri, però a uns altres els han fet viatjar per donar-se a conèixer a llocs turístics, com els de Musicant, de Sant Martí, que han anat al Museu Picasso o els de l'escola municipal de Sant Andreu, que han tocat al zoo.

Notícies relacionades

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

‘Summer market’ al Moll de la Fusta

Com que la gran majoria de concerts comencen a les sis de la tarda, escullo unintercanvipròxim per tenir l'oportunitat d'escoltar com a mínim dues actuacions diferents, de l'escola de l'Orfeó Gracienc, que ha baixat fins a l'Hotel Mandarin Oriental, i els de l'Escola de Música de Barcelona, que fan el camí invers, des de l'Eixample fins al claustre de l'oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, el germà petit de l'església en ple Call.

«La majoria són alumnes de les colònies d'estiu de l'Escola que fem a Tona. N'hi ha que vénen fins i tot d'Andorra i València», m'explicaLourdes Pallarols, abans que l'església de Gràcia comenci a omplir-se amb la música. Els espectadors, que ocupen les sis primeres files de bancs, són pares, germans i avis, uns quants amb càmeres de vídeo. Menys espai i més públic tenen els de l'Orfeó Gracienc, apartats en un minúscul racó del jardí del Mandarin on els seus familiars amb prou feines poden arribar entre la barra plena de clients i la florida lavanda. Mentre uns prenen el seu còctel, el grupet els delecta durant una hora, sense que el seu director,Jordi Consegal, es vulgui queixar de l'espai. «Per a ells ja és una bonica experiència estar aquí».