Barcelona es prepara per a una nova invasió de burilles als carrers

La presència de fumadors als carrers, massiva i concentrada a més en llocs concrets, que implicarà el 2011 la nova llei antitabac amenaça de tornar a alfombrar Barcelona de burilles. L'extensió definitiva de la prohibició de consumir nicotina en bars, restaurants, locals d'oci i altres establiments públics tancats traurà a la via pública una altra legió de ciutadans. Quan es compleix un any de la nova contracta de neteja i de l'ampliació de la recollida selectiva de residus a tots els districtes, l'ajuntament de la ciutat es vol «anticipar» a una invasió de filtres tan gran. Per a això adossarà a les 23.384 papereres actuals, i a les 4.683 que es col·locaran fins al 2012, unes platines on es podrà apagar el cigarret i introduir-lo després a la boca del recipient.

La instal·lació massiva d'aquests apagadors, que ja es van col·locar en alguns punts quan van començar les restriccions de fumar, anirà acompanyada de la distribució gratuïta de petits cendrers de mà als estancs, segons va explicar ahir la tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol. La informació i la presa de consciència és decisiva en qüestió d'hàbits cívics i per això Mayol va insistir que es faran campanyes amb l'objectiu que «els fumadors sàpiguen que tenen eines per no tirar les burilles» a terra.

Els milers de petits filtres que cobreixen els carrers són un element de brutícia i contaminació de primer ordre, ja que triguen fins a dos anys a desaparèixer, va insistir la responsable ecosocialista. Estan fets d'un material sintètic immune a la degradació orgànica. Si la burilla es mulla, el procés de desaparició es pot accelerar, però llavors el seu impacte és pitjor. Cada filtre contamina fins a 70 litres d'aigua una vegada alliberada la nicotina i el quitrà, va rematar Mayol.

Aquesta crida al civisme es va alternar, en l'acte celebrat al parc de neteja del Bon Pastor, amb l'al·lusió de l'alcalde, Jordi Hereu, de «no estressar un ciutadà que està responent bé» a la vista del «balanç satisfactori» del primer any del nou sistema de neteja. Una cascada de xifres globals i per districtes i barris va avalar l'optimisme oficial, fins i tot reconeixent que «el camí és llarg», i els avanços, «necessàriament progressius».

Notícies relacionades

Els diables de Gràcia tornaran a fer cercaviles de foc per festes

El dia que el Rei va assenyalar Arturo

NETEJAR MÉS I MÉS SOVINT / Hereu va insistir que ara, amb el macrocontracte de gairebé 2.000 milions fins al 2017, «es neteja més i amb més freqüència». Barcelona recull el 43% de les escombraries orgàniques que genera, nou punts més que el 2009. Amb aquesta tendència, va dir Mayol, la ciutat «s'encamina cap a l'objectiu del 55%» fixat per la Generalitat per al 2012 i ho fa, a més a més, amb una quantitat de residus impropis (no orgànics) que baixa del 30% al 20% en l'últim any. Nou Barris (14%), Sant Andreu i Horta Guinardó (15%) tenen els menors índexs d'impropis. Ciutat Vella (29%), Sants Montjuïc i Sarrià Sant Gervasi (27%), els més elevats.

En el conjunt de la recollida selectiva s'ha arribat al 40%, una xifra que segons la tinenta d'alcalde «contrasta amb el 17% d'Espanya i el 34% d'Europa, però que és inferior al 60% d'algunes zones d'Alemanya». Mayol també va destacar que els educadors ambientals «han arribat de forma personalitzada a 308.612 llars, el 47% de Barcelona. I un epíleg a l'optimisme oficial: l'accés impossible i encara no resolt de persones amb discapacitat a contenidors de cruïlles de l'Eixample.