'GRANDES ALMACENES EL SIGLO', DE MARÍA ELBA

La Barcelona d'El Siglo

Els grans magatzems El Siglo formen part de la memòria de Barcelona. María Elba hi va treballar de dependenta als anys 60 i va fer centenars de fotos que ara exposa al Pati Llimona.

El cartell de l’exposició i algunes fotografies realitzades als magatzems El Siglo.

El cartell de l’exposició i algunes fotografies realitzades als magatzems El Siglo. / MARÍA ELBA

1
Es llegeix en minuts
BLANCA ESPACIO
BARCELONA

Amb 16 anys va entrar com a aprenenta de dependenta als magatzems El Siglo. Era l'any 1965 i, malgrat el declivi causat per la competència d'altres comerços, aquests magatzems encara eren una institució a Barcelona. María Elba va començar a la secció de ventalls. Hi va estar set anys. Li agradava la fotografia i, així que va poder, es va comprar una càmera i va estudiar per correspondència. «Feia deures a la nit i, com que no podia viatjar, practicava amb el que tenia més a prop, els meus companys de feina», explica. El resultat d'aquells anys l'ha plasmat a Grandes Alamacenes El Siglo, exposició que avui inaugura el Pati Llimona.

Notícies relacionades

Integrada per 150 fotografies, la mostra retrata la vida als magatzems i, sobretot, visibilitza la feina de les dones. «De l'hora que teníem per dinar, almenys mitja la dedicava a retratar els meus companys, que posaven de gust per a mi», recorda la María. Les fotos capten escenes a les diferents seccions, durant les compres nadalenques, a la cafeteria, a la cabina de les telefonistes, a l'exterior de l'edifici. I durant algunes sortides dels treballadors, «com un partit de futbol entre empleats d'El Siglo i d'El Águila», explica la María, que a principis dels 70 es va mudar a uns altres magatzems, Jorba, on va treballar set anys més.

D'estudiar fotografia per correu va passar a l'Escola Masssana -«en horari nocturn», puntualitza- i va canviar els taulells per l'esmalt, la pintura, l'escultura... i la fotografia de publicitat, reportatges, retrats. «Quan es va presentar l'ocasió de fer una exposició, vaig voler començar per les primeres fotos que vaig fer. Per afecte als meus companys i pel seu valor com a testimoni d'una època».