CUSTÒDIA MORENO: "Estudiava a les nits, amb una espelma"

Parlar de Custòdia Moreno és parlar de lluita veïnal. La seva història i la del Carmel van de la mà des que aquesta lluitadora va arribar a la ciutat, amb només quatre anys, en el cèlebre Sevillano l'1 de novembre de 1947. «Vam venir perquè uns amics ens van dir que ens havien llogat un pis. A l'arribar, aquell mateix pis l'havien llogat a quatre famílies més», recorda Moreno. Davant el panorama, van acabar reallotjats acasad'aquests amics: una barraca al Carmel, on la Custòdia va viure fins al 1972 sense aigua, llum ni clavegueram -no van arribar fins al 1974, gràcies a la lluita veïnal encapçalada per la mateixa Custòdia- i on es va treure una carrera universitària, estudiant a les nits a la llum d'una espelma. Va ser l'única del barri que va estudiar una carrera universitària.

«Tan bon punt va aterrar aquí, la meva mare es va posar a servir per intentar tirar endavant, però no estava feta per a això, i de seguida va muntar una petita botiga a la barraca on venia una mica de tot. ¡Vam ser els precursors d'El Corte Inglés!», fa broma aquesta dona, que de seguida va liderar les mobilitzacions per a la millora del barri, una de les zones de barraquisme que més anys va resistir i on van arribar a aixecar-se 550 barraques, que van ser les últimes que van resistir fins al 1990.

Notícies relacionades

Barcelona recuperarà la memòria històrica dels barris de barraques

JULIA ACEITUNO: "El Bogatell era la claveguera de Barcelona"

«Em posava malalta la doble moral d'algunes senyores que venien els diumenges a fer caritat, a portar menjar als pobres barraquistes, mentre que a les seves cases tenien treballant dones del barri pagant-los poquíssim i tractant-les fatal», s'encén la Custòdia, que destaca la importància del paper de les dones en la vida a les barraques. «Amb els pocs recursos que tenien, feien tot el possible per tirar endavant les seves famílies. Les cases estaven sempre impecables dins del possible. No hi faltava mai un tapet ni un detall», relata.

En el capítol dels aspectes positius, la Custòdia destaca la germandat entre els veïns. «Érem com una família. Fèiem una pinya increïble. El primer Nadal que vam passar fora de les barraques encara el vam celebrar tots junts», recorda. En el dels negatius -molt més ampli- assenyala la falta d'intimitat. «Pensa que molts matrimonis no van poder tenir mai una habitació on estar sols», conclou.