Sol Lagarto: La gran esperança del rock patri

Algun mitjà especialitzat va dir fa mesos d'ells que representaven l'esperança nacional més important del rock and roll de tota la vida. Va passar quan, després de lluitar contra vent i marea, els va fitxar una discogràfica multinacional, amb la qual han editat el seu nou disc, Prorrogado. "Així que, igual que el Barça: aquest any, sí", fa broma Ramón, el baixista de Sol Lagarto. Per fi han deixat de ser l'eterna promesa del rock patri (per alguna cosa alguns dels integrants fa nou anys que són en aquest combo). I fins i tot van ser els escollits pel mateix cantant de Fito y Fitipaldis perquè els fes de teloners en el seu doblet al Palau Sant Jordi. "Va ser com un somni, i tant el públic com ell, que va venir després a felicitar-nos al camerino, ens van tractar amb un afecte molt gran", recorda.

Sol Lagarto acumula tres discos "com a independents i més de 500 concerts", si bé ara s'ha pres un descans, encara que ja anuncia el seu retorn el febrer vinent. El conjunt barceloní fa nou anys que factura un vibrant rock en castellà, malgrat haver crescut "en un moment en què per ser indie havies de cantar en anglès". El més curiós és que la majoria d'aquestes bandes han tornat a la cleda lingüística. "És que la majoria de la gent encara entén molt millor l'espanyol", constata Ramón. ¿I no els ha passat mai pel cap gravar en català? "Doncs mira, així ens beneficiaríem de la famosa quota del 25%. I he d'admetre que alguna emissora de ràdio catalana ens ho ha arribat a demanar. Però ningú ens ha de dir el que hem de fer. Sempre hem fet el que hem volgut, i no tindria cap sentit canviar ara d'idioma, si no és que ho féssim a manera de bonus extra en algun compacte", respon.

LLETRES VARIADES

El quartet considera que "no s'ha de descuidar la importància de les lletres, perquè si algú compra un disc potser no es conforma amb guitarres i bateria, i el que busca és alguna classe de missatges. I no em refereixo tant al fons com a la forma --afegeix l'instrumentista--. A Prorrogado hi ha pinzellades de càrrega política i social, i també peces simplement d'amor i fins i tot una que va sobre el meu fill". Per cert, no són els únics lagartos del panorama espanyol actual. "És veritat, també hi ha els madri-

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

lenys Lagarto amarillo. I uns altres que són d'Albacete i que es diuen Rey Lagarto".

Enrere queden ja els concursos de rock per la península Ibèrica --"els guanyàvem gairebé tots", assegura--. I, en principi, tampoc hi haurà més canvis a la banda: "És normal que quan fa molt de temps que funciones a algun se li acabi la gasolina". Se senten per fi segurs i recolzats. Així que només aspiren a seguir "vivint pel rock i per al rock".