La "degeneració" de la vellesa marca el nou llibre de Monzó

Només un lector molt despistat de Quim Monzó podria reduir-lo a la dimensió d'un autor enginyós, sarcàstic o costumista. Cosa que resulta senzillament impossible després de llegirMil cretins(Quaderns Crema), primer llibre de relats originals que publica l'escriptor des d'El millor dels mons, ja fa sis anys. Després de conviure durant una dècada amb l'envelliment, la imparable "degeneració" i, finalment, la mort dels seus pares, aquesta experiència ha marcat els set contes essencials del seu últim llibre, el més autobiogràfic de la seva trajectòria. O, com va matisar ahir, el que descobreix que tota la seva obra és, molt més del que ell mateix suposava, una autobiografia, i "una crònica d'un país, una ciutat i una generació".

"Durant els últims anys, la meva principal qüestió vital ha sigut acompanyar els meus pares fins al final, i això ja s'ha produït", va confessar ahir Monzó, 10 dies escassos després de la mort de la seva mare. SiEl perquè de tot plegat(1993) va sorgir d'un "terrabastall emocional" per una ruptura sentimental,Mil cretinsneix d'una altra sotragada: "La de veure com la gent que t'envolta comença a morir i degradar-se".

GERIÀTRICS

Durant aquest temps ha topat amb el món dels geriàtrics, "una cosa pitjor que la mort", uns espais "amb una olor molt bèstia, amb un so molt particular", i ha viscut la gran experiència de tota la seva generació, la cara fosca de la "prolongació mèdica de la vida". "Recordo la cara d'esglai dels meus pares al veure com la seva vida s'allargava fins a uns límits que no havien imaginat mai", va relatar ahir.

La decrepitud i la mort uneixen els set relats de la primera part del llibre. "En algun cas dubto de si són contes o una altra cosa", va dir Monzó. Pels textos passen un home gran transvestit; una malalta terminal, o no; la desconstrucció sistemàtica d'un pis que recorda la demolició de la memòria per l'Alzheimer; un somni de dos amics morts; un escriptor perseguit per un insuportable autor novell, i, finalment, l'eix de tot el llibre, les 29 pàgines deL'arribada de la primavera.

EUTANÀSIA

En aquest relat, Monzó assumeix en part el paper de cronista de la llarga agonia dels seus pares i les divagacions d'aquests i del seu fill, sobre el suïcidi i l'eutanàsia, que mai es concreten. "N'hi ha que es fan els valents, però quan els toqui la pastilla ja veurem què fan", va vaticinar. Segons Monzó, algun dia "gairebé t'aplicaran l'eutanàsia sense que la demanis, perquè els dónes el braç i t'agafen tot el cadàver".

Però no només la figura dels pares és present en aquest primer bloc: aDos somnisapareixen --amb altres noms-- dos grans amics ja desapareguts, els periodistes Ramon Barnils i Jordi Vendrell, protagonistes de dos somnis que realment van passar pel cap de Monzó.

La segona part del llibre la componen 12 contes breus, alguns d'ells ja publicats en premsa. Sense cap més fil conductor, segons Monzó, que una tristesa fins i tot superior i la "mala llet de la vida quotidiana". Malgrat la distància entre els dos conjunts de relats, segons Monzó, semblen "la cara A i la cara B d'un LP".

Notícies relacionades

L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar

Les parades de floristes de la Rambla estrenaran quioscos desmuntables

CRETINS

El títol sorgeix de l'opinió d'un dels personatges, que dirigeix aquest epítet "a tothom en general, encara que ella també és una cretina". Però Monzó va demanar que no s'extreguin massa conclusions delMil cretins:"És un insult, és molt sonor, és bonic, em va agradar, té tres síl.labes i acaba en pujada...". Tot i que encara despistarà més amb la seva pròxima obra, que seguirà els passos dels primers set relats del volum que acaba d'arribar a les llibreries: "Coses autobiogràfiques plenes de ficció, mentint". Si ahir no va enganyar, altra vegada es prendrà un temps abans de publicar-les.