Joan Marimón: Una càmera entre teulades i gats

Guionista de sèries televisives d'èxit (Poble Nou, Ventdelplà).

Debuta com a director de cine amb Pactar con el gato.

A Joan Marimón, veí de Gràcia, li agraden les altures. "Sempre he viscut en àtics; als terrats hi ha una vida diferent de la del carrer, més mà- gica; és com pujar als cims de les muntanyes. És un lloc tranquil, ple de gats. I les vistes des dels terrats de Gràcia són esplèndides". El consagrat guionista ha fet el salt a la direcció per rodar en 25 d'aquests cims del seu barri Pactar con el gato, un "drama alegre" inspirat en una màxima d'Anaïs Nin: en una parella domina el que estima menys.

Una altra màxima: rodar amb animals és tot un problema, el va fer anar de bòlit. Ja ho deia Hitchcock i així ho va constatar Marimón amb les esquives interpretacions felines de la seva pel.lícula. Els gats de la directora de fotografia --la bòrnia Josephine-- i de les dues actrius protagonistes, entre altres, acompanyen els salts i les caigudes emocionals dels personatges pels terrats de Gràcia. Julia (la cantant Rose Avalon) és "una Xahrazad amb gat", una jove manipuladora i "mentidera per amor". Aparisi (Pau Roca), el seu millor amic, està boig per ella, però la noia està perdudament enamorada del seu oncle David (Alberto Jimé- nez), un veterinari embolicat amb Sara (Belén Fabra).

Notícies relacionades

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

La Urbana aixeca 145 actes per vendre dolços de cànnabis

"Els personatges són com gats bornis, incomplets, mancats d'afecte i independents, van a la seva, saltant de teulada en teulada", explica Marimón. I d'aquí ve també el metafòric i irònic títol. "És impossible pactar amb gats. Ha sigut molt difícil filmar-los. Fins i tot li vam haver de buscar un doble a Josephine perquè s'escapava".

OKUPES I ARTISTES Marimón volia retratar el paisatge humà del seu veïnat i ho fa filmant okupes, músics --Avalon canta en euskera Parlem-ne, de Merche Pérez, dedicada a les víctimes de l'atemptat d'Hipercor--, immigrants (dues filipines perseguides per la policia), artistes visuals (Nuria Megías i Alfredo Castellanos, que s'interpreten a si mateixos)... Personatges reals i ficticis per a una trama amorosa en què també hi caben denúncies a l'abandonament d'animals i a la contaminació acústica, que el mateix director va patir en les seves orelles i a la qual al.ludeix amb la kafkiana aparició d'un detectiu mig sord (Edu Soto) que busca sorolls molestos.