Mor el director de cine Michelangelo Antonioni als 94 anys

El director de cine italià Michelangelo Antonioni va morir ahir a la nit als 94 anys, segons han informat fonts de la família citades per l'agència Ansa.

El realitzador va morir cap als vuit del vespre "plàcidament, a la seva butaca, al costat de la seva dona Enrica Fico", segons la premsa italiana que informa que la capella ardent s'instal·larà demà a l'Ajuntament de Roma.

"Amb Antonioni desapareix no només un dels més grans directors, sinó també un mestre del cine modern. Gràcies a ell van arribar a la gran pantalla les problemàtiques més dures i difoses del món contemporani, com la incomunicació i l'angoixa", ha dit l'alcalde de Roma, Walter Veltroni.

Els funerals es portaran a terme dijous a Ferrara, ciutat del nord d'Itàlia on va néixer Antonioni el 29 de setembre del 1912. El cineasta tenia dificultats per caminar i parlar arran d'un accident cerebral que va patir el 1985.

Palma d'Or i Oscar a la seva carrera

Antonioni va irrompre en la cinematografia italiana amb una forma original de fer pel·lícules amb la sevaopera prima Crònica d'un amor (Cronaca di un amore)(1950), el 1956 va dirigirEl crit, amb què es va consolidar, i el 1959 va rodarL'aventura(1959), que va rebre el Premi de la Crítica del Festival de Cannes.

Entre les seves actrius muses va destacar Mónica Vitti, protagonista de la citadaL'aventura,La nit(1960) iL'eclipsi(1962). Després van seguir,El desert roig(1964), i el seu període nord-americà ambBlow-up, Zabriskie point(1970) iDe professió: reporter(1974).

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

AmbBlow up, la seva primera pel·lícula en anglès, va guanyar la Palma d'Or a Cannes el 1967, i va rebre la nominació a l'Oscar al millor director, però l'estatueta daurada no la va obtenir fins al 1995, quan va rebre el premi a tota la seva carrera. D'aquell mateix any data una altra de les seves obres, realitzada juntament amb l'alemany Wim Wenders,Al di la delle nuvole(Més enllà dels núvols) (1995), basada en un llibre del mateix títol del director italià.

Sota l'aparença d'històries policíaques atípiques, els seus protagonistes descriuen la pèrdua, la derrota, el desassossec; en resum, tot allò que Antonioni definia com la "incomunicació," un dels elements clau de la seva filmografia. Altres aspectes que identifiquen la seva obra són l'ús innovador del llenguatge cinematogràfic i la lucidesa laica de la seva mirada.