Protesta elegant

Una jornada plàcida. Les esbroncades a Katharina Wagner a Bayreuth van donar pas dijous a l'entusiasme per un muntatge de Tannhäuser sense estridències, estrenat ja el 2002. Encara hi va haver més bon ambient al Festival de Cap Roig, amb una Joan Baez que va cantar un repertori nostàlgic, amb referències al passat musical compartit per la cantant i l'audiència. Els que també van tocar amb la mirada posada al retrovisor van ser Al Jarreau i George Benson al Poble Espanyol.

Fa un any, Bob Dylan ocupava Cap Roig per assalt amb un cru recital elèctric que va descol.locar bona part de les grades. S'esperaven una altra cosa; just el que els va donar Joan Baez dijous a la nit: un sobri passeig folk regat per clàssics de la cançó protesta i complicitats amables amb l'audiència, amb una versió d'El rossinyol,en català, inclosa. Interpretacions ajustades i la dama, en un òptim moment vocal, sense l'afectació d'altres temps.

Feia dues dècades que Baez no trepitjava territori català, i es va mostrar molt més temperada que aquell cop que va fer botifarra als fotògrafs, gest immortalitzat a la premsa, perquè li molestava la seva insistència amb els objectius.

Irradiant una pau gairebé zen només violentada per comptades al.lusions polítiques, la cantautora, de 66 anys, va sortir a escena amb tres músics joves i eficients, que van vestir amb precises robes folk un repertori amb tres cites a Dylan: la primera,Farewell Angelina,que va obrir el recital davant un públic madur amb molts fans coneixedors de la seva obra. Entre els assistents, dos consellers, Joan Manuel Tresserras i Joaquim Nadal.

Acords nets, harmonies vocals il.luminades, unsteel guitaramb arrels i la veu de Baez, suaument poderosa, amb to de denúncia aScarlet tide,d'Elvis Costello, cançó que evoca una marea de color de sang. "Va dirigida al meu president: has d'admetre que et vas equivocar i que ens vas mentir a tots".Fennariova evocar els primers dies al circuit folk novaiorquès. "La vaig gravar als 22 anys, és a dir, aproximadament, fa un milió d'anys", va ironitzar. IWith god on our side,nova referència a Dylan, va evocar els dies de la guerra freda. "Tota la vida m'han ensenyat a odiar els russos / A ells s'hauria de combatre si esclata una altra guerra".

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

Hi va haver algun raig de llum (What a wonderful world,de Sam Cooke), aroma irlandesa (Carrickfergus), un homenatge a Woody Guthrie

(Christmas in Washington,de Steve Earle) i gestos multilingües. Baez va refrescar el seu català ambEl rossinyol,que va gravar el 1974, i es va passar al castellà, llengua que parla justet tot i els seus ancestres mexicans, aEl preso número 9.Un bloc acústic en solitari va recalar en la tradicionalDe coloresi, a través de Cohen i Dylan (SuzanneiLove is just a four-letter word), va brindar un final inflamat:Diamonds and rust,referència a Violeta Parra (Gracias a la vida),Donna, donnai denúncia ambHere's to you.Molta història a l'escenari.