Pop naïf auspiciat per Antonio Vega

Conchita --així, sense cognom-- recorda que compon des de molt joveneta, però que la primera cançó que va crear "ja de debò" la va fer amb 17 anys. "La vaig titularLa duda, i no va ser fins més tard que em van regalar una guitarra i em vaig atrevir a actuar en una sala, El Montacargas, de Madrid". L'experiència li va agradar tant que, al cap de poc, ja va ampliar el circuit (Libertad 8, Clamores...). I més tard, i amb els seus propis diners, va gravar finalment una maqueta, a tall de targeta de presentació. "Només tenia guitarra i veu, i un amic la va fer arribar a una discogràfica, i tres mesos més tard em van trucar per anunciar-me que em farien una prova".

La va superar, és clar. I la fase següent va ser tancar-se en un estudi amb Juan Luis Giménez (un dels tres vèrtexs de Presuntos implicados) per donar contingut i forma al seu disc de debut,Nada más. "En aquestes petites sales de recitals aprens molt i coneixes gent amb el teu mateix somni". ¿I han corregut la mateixa sort? "Molts no. No és fàcil, però segur que algun dia els arribarà el seu torn. Sobretot a Luis Ramiro i Marwan; són genials".

Conchita, que va acabar els estudis de Magisteri, es reconeix autodidacta --"només em van fer classes de guitarra un any"--. I s'afanya a defensar el terme de cantautor, "tot i que ara està tan devaluat; per a molts és igual que dirplastautortotal".

En el compacte, l'autora deNada que perderexhibeix una veu tan delicada com la seva figura, molt prima. I un embolcallant punt naïf que irremeiablement remet a una altra madrilenya, Mai Meneses, la cantant del duo Nena Daconte i intèrpret d'Idiota. Per cert, un altre dels títols de Conchita ésTonta, una lletra carregada de despit que diu així: "Tonta, idiota, / de esas que no paran de reír y no saben cuándo callar...".

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

Antonio Vega, reconegut com un dels compositors més personals i respectats del pop espanyol, s'ha prestat a cantar a duo amb ella la peça

Ahora qué: "...Y dicen que todo lo que empieza acaba / y esto terminó sin comenzar...". En les cordes de la guitarra i el coll de Conchita hi ha un futur en ebullició. Una prometedora carrera que les espavilades radiofórmules, que sempre estan a l'aguait, han sabut veure. "Escoltar-me em fa una sensació molt rara. El segon cop que em vaig sentir en una emissora era en una botiga, comprant-me un pal de fregar, i vaig quedar tan paralitzada que el dependent em va preguntar si em passava res".