'Aquellos días felices' reviu la lleugeresa de la infantesa

Éric Toledano i Olivier Nakache es van conèixer fa 12 anys, un estiu en què van coincidir en unes esbojarrades colònies al camp francès. Aquells dies van determinar les seves vides de tal manera que ja preparen la tercera comè- dia sobre les divertides i tendres vivències que van compartir en aquella etapa de monitors.Aquellos días felices, títol del segon llargmetratge --un sorprenent èxit de taquilla a França--, arriba avui a les sales.

La seva intenció és que l'espectador s'oblidi que és al cine. Que travessi la pantalla per tornar als anys previs a l'adolescència quan marxava de vacances amb sensació de llibertat, entregat al primer amor sense els pares enganxats al clatell. Per això, la càmera no està mai quieta. "Igual que la mirada d'un nen", afirma Toledano a París, on era el cap de setmana passat, amb motiu de les trobades que convoca Unifrance amb actors, productors i directors francesos que al llarg d'aquest any tenen previst estrenar pel.lícules en altres països europeus.

Nakache diu que un s'encarrega de dirigir i l'altre, de fer el cafè. Bromes a part, la compenetració és evident. "És una pel.lícula a dos. Molt democràtica. Escrivim junts el guió, i no solem dividir-nos les tasques. Tots dos participem en la direcció d'actors i en els enquadraments", asseguren. El rodatge amb més de 100 nens no va representar per a ells cap problema. Al contrari. "Una regla del cine és que no s'ha de rodar en trens en marxa i encara menys amb nens i animals. Doncs ho vam fer, i encantats".

COMÈDIA NOSTÀLGICA

Notícies relacionades

Barcelona afronta un estiu amb un total de 38 obres a l’espai públic

BCN impulsa el seu primer bus propulsat per biometà d’aigües residuals

Per ells, aquest film és extraordinari. Modèstia no els en falta. "Humilment, és una pel.lícula que provoca nostàlgia sobre una època tan magnífica com lleu: la infantesa", considera Toledano. Durant el rodatge, els nens vivien com si estiguessin de colònies. Dormien en un alberg, menjaven tots junts a la cantina i jugaven com si no hi hagués càmeres filmant-los. "Era la manera de captar com els nens se sentien realment després de tallar el cordó umbilical que fins a aquelles vacances els mantenia sempre al costat dels pares. És la primera vegada que se senten lliures, que no són ni a casa ni a l'escola. També s'enfronten per primera vegada al judici dels altres, a gent a qui han de demostrar si són tan simpàtics i intel.ligents com creuen els seus pares". Així, plantegen temes seriosos però sense perdre de vista l'humor.

Aquellos días felicesarriba després del seu aplaudit debut amb la cintaJe préfère qu'on reste amis, que gira sobre el mateix tema i on van comptar amb el suport de l'actor Gérard Depardieu, que va acceptar actuar en aquellaopera prima. "És el nostre padrí en el cine. Està com una regadora. Està sota els focus des que té 20 anys, però és un paio genial, un ésser excepcional".