CRÍTICA DE DANSA

TAMARA ROJO, sublim perfecció

1
Es llegeix en minuts
MONTSE G. OTZET

DIRECCIÓ ARTÍSTICA Lilian Giovine

INTÈRPRETS Tamara Rojo, Iñaki Urlezaga i Ballet Concierto

DATA 13 de desembre

LOCAL Teatre Tívoli

El Festival del Mil.lenni s'ha iniciat amb una excel.lent proposta: invitar Tamara Rojo, l'estrella de la dansa que, des que va rebre el premi Príncep d'Astúries, es prodiga més pels nostres escenaris, per sort per al públic, que en aquesta ocasió l'ha aplaudit i victorejat en dues obres de matisos diferents: La maragda i El trencanous, a través de les quals la ballarina va desplegar un magnífic recital de registres.

En la primera d'aquestes dues peces, Tamara Rojo va oferir un pas a dos juntament amb el seu partenaire habitual, Iñaki Urlezaga. Brillant, com les estrelles de la dansa d'altres temps i amb una tècnica espectacular, la ballarina va executar una exhibició de perfecció sublim en la qual va reunir el millor dels seus dots: elegància, caràcter, girs d'infart i uns equilibris que van vorejar la dimensió sobrenatural.

La maragda és un fragment d'un ballet homònim de tres actes, amb música de Cesare Pugni, que es va oferir sota una revisió coreogràfica de Ben Stevenson. La trama, inspirada en Notre Dame de París, de Víctor Hugo, permet admirar una Tamara Rojo coqueta i eixerida en un registre de ballet de caràcter en què la ballarina es mou meravellosament bé.

Notícies relacionades

En el rol de Fada de Sucre d'El trencanous, obra en què va participar la companyia Ballet Concierto, Tamara Rojo va fer una demostració d'altíssim nivell de com s'han de representar els ballets de repertori. Exquisida, amb una musicalitat extrema i semblant a una ballarina d'una capsa de música, l'artista va emocionar per la bellesa física i interpretativa. Pel seu costat, Iñaki Urlezaga va oferir una presència notable en les dues peces, i va mostrar dots de primer ballarí, tant en la faceta de partenaire com en les variacions solistes.

El programa el va completar Carnaval de Venècia, un ballet també amb música de Pugni i coreografia de Petipa i Giovine a càrrec del Ballet Concierto, una companyia d'intèrprets correctes, si bé d'un nivell molt distant al de Rojo i Urlezaga, entre els quals van destacar Eliana Figueroa i Franco Cadelago.