CRÍTICA DE TEATRE // GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

'15', viatge al passat de T de Teatre

1
Es llegeix en minuts
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

DIRECCIÓ:Sergi Belbel i T de Teatre

ESTRENA:5 de setembre

TEATRE:Poliorama

La companyiaT de Teatre, instal.lada en l'èxit amb la sèrie televisivaJet lag, torna al teatre amb15, un espectacle creat al voltant dels seus quatre muntatges anteriors i per celebrar els 15 anys de vida del grup.Mamen Duch, Miriam Iscla, Carme Pla, Àgata RocaiRosa Gàmiz(que va ser una de les fundadores de la companyia, que després va deixar, i que ara torna per substituir la divertidaMarta Pérez, embarassada), recreen, sempre vestides de color vermell, escenes i diàlegs d'aquelles obres.

Desaparegut l'element sorpresa --la manera d'actuar i de dir deT de Teatreva atrapar descol.locat més d'un, el 1991--15és avui, sobretot, un espectacle entretingut, amb moments molt divertits, d'un ritme trepidant i en què s'evidencia que aquestes senyores han millorat molt el seu nivell com a intèrprets. Per la seva actuació passa per descomptat el bon resultat global del muntatge del Poliorama, que inventa un senzill fil argumental per unir les escenes de l'obra, que al seu torn estan tretes dePetits contes misògins, Homes!, CriaturesiAixò no és vidaUn còctel amè i ben il.luminat en escena, amb situacions corals, monòlegs i diàlegs. Hi ha gags oberts i directes i també situacions agredolces. Hi ha tòpics i crítiques iròniques.

Notícies relacionades

Durant la funció desfilen per l'escenari, com a autors,Sergi Belbel, David Plana, Albert Espinosa, Joan Ollé, Josep Pere Peyró, Àgata Roca, Paco MiriPatricia Highsmith. El públic s'ho va passar en general molt bé la nit de l'estrena, encara que algú hauria preferit una funció una mica més curta. L'última història (La perfeccionista, deHighsmith) s'allarga i a més a més està recreada amb excessiu humor, lluny de l'eficaç contenció de la seva estrena el 91, amb direcció dePere Sagristà.

T de Teatreens proposa un viatge en el temps sota la direcció deSergi Belbel. Ens retrobem, per exemple, amb les misèries de la vida moderna (Això no és vida), la innocència dels nens (Criatures) i l'univers femení dels relats de l'autora nord-americana.