Intenti entrar a la Joan Gamper, a veure què passa

D’acord, sí, és una imatge esperpèntica, però cada dia es produeix una escena així però al revés, és a dir, que la persona que no està acreditada ni té cap vinculació per contracte amb el FC Barcelona (o si que té contracte, ningú ho sap encara), campa al seu aire no a l’hora d’esquivar el ‘segurata’, sinó en el moment de moure’s per aquesta miniciutat. Només Alejandro Echevarría i Anderson Luis de Suiza, àlies ‘Deco’, poden esquivar, sense ser ningú, repeteixo, ¡ningú!, aquesta barrera i protocol.

¿Qui són?

¿Per què?, perquè aquest és el Barça de Laporta, un Barça de familiars i amigots. Un Barça on algú sense ser presentat com a empleat (per cert, circumstància admesa i tolerada pels sindicats i el Comitè d’Empresa) pot fer el que li doni la gana per ser familiar, excunyat o amigot de Laporta, que, curiosament, de moment, no és propietari del club.

És a dir, a mi (no sé si als socis del Barça, la veritat, a qui tot els sembla normal) em semblaria bé que tant Deco com Echevarría poguessin fer el que els donés la gana al club si el Barça fos propietat de Laporta, que possiblement ho serà algun dia, quan JP Morgan, Goldman Sachs i Key Capital el nomenin president del FC Barcelona SAD.

Jo sé que molts de vostès (i em sembla bé) pensen que això és una tonteria. D’acord, ho entenc. Però és evident que és un exemple, perdó, dos (i molt importants), de com funciona el Barça actual, de quin és l’estil de governança que va criticar, amb tot el sentit comú del món, Víctor Font, una crítica compartida per bona part de la gent important de la societat civil catalana, que sap com es dirigeixen les grans empreses.

Fa la sensació que, en efecte, el Barça actual es dirigeix amb un concepte molt poc professional: amb mi o sense mi. Per això tots són familiars, amics i/o col·legues. Per això, diguem-ho d’una vegada, Xavi Hernández s’ha adonat que o treballa amb familiars i amics (per això, després d’aconseguir doblar la seva fitxa, ha hagut de lluitar setmanes per la millora del sou del seu germà i ajudants) o les passarà magres.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Per això, en aquest intent absurd de voler ser Pep Guardiola, cosa que mai aconseguirà ni el formidable Xavi ni cap altre entrenador d’aquest segle, ara vulgui tenir al seu costat el seu propi i fidel Manel Estiarte. I per això els amics, familiars i amigots de Laporta s’han atrevit, ¡perquè cal atrevir-se, sí!, a dir-li que ho senten, però que si vols un assessor personal (per cert, enorme persona i professional, ¡enorme!) te’l pagues tu, el Barça no s’ho pot permetre.

Però el Barça sí que es pot permetre que dues persones, vitals en el dia a dia de l’entitat, campin al seu aire per les dependències del club. Això sí que s’ho pot permetre.