Els metges donen llum verda: torna Alèxia Putellas

El malson va començar sobre la gespa que tant estima. A poques hores del xiulet inicial del que havia de ser la seva Eurocopa, el torneig internacional que corroboraria el seu regnat a Europa, Alèxia Putellas es trencava en un entrenament. Alèxia va notar un ‘crac’ al genoll esquerre i es va esperar el pitjor. Les llàgrimes de dolor, tant físic com emocional, van commocionar el món de l’esport. Va ser a través d’un vídeo, en què anava en crosses, que la Federació va comunicar la lesió d’Alèxia, fins i tot sense saber-se’n l’abast. Al cap de poques hores, els pitjors presagis es van confirmar: s’havia trencat el lligament anterior del genoll. «M’he trencat i he de deixar el futbol», va dir a la seva mare per missatge.

«Des que tinc ús de raó, mai he estat més de cinc dies sense tocar una pilota», deia Alèxia Putellas hores després que es conegués la seva lesió a través de les xarxes socials. «No sé com començar a escriure aquestes línies. Miro la foto i veig com de ràpid pot canviar tot en un suport o un segon però el primer que m’ha confirmat aquesta situació és l’amor real i pur que sento cap a aquest esport. Podria culpar-lo de per què ara, per què a un dia que comencés l’Eurocopa que tant temps fa que estic desitjant i treballant, però no ho faig. Sento que he sigut una privilegiada durant molt temps. Només em neix agraïment per tota aquesta felicitat diària tan difícil d’aconseguir per a qualsevol persona. Me n’he adonat fa molt temps i puc dir que he disfrutat tot el camí fins a dia d’avui», se sincerava hores abans d’haver de presenciar el debut de la selecció espanyola des de la grada.

Amb la samarreta posada i les crosses a la mà, Alèxia va veure com l’equip que ella havia de liderar havia de començar l’aventura del torneig continental sense ella.

Poques hores després del partit, Alèxia Putellas va agafar un vol de tornada a Barcelona. Li esperava la seva nova vida: quiròfan, rehabilitació i molts mesos de treball. L’horitzó eren «de 10 a 12 mesos de baixa». Ara es compleixen poc més de nou mesos des que la capitana blaugrana va passar per quiròfan.

Alèxia Putellas tenia posats els seus cinc sentits en la recuperació. A nivell mental va ser complicat, amb alts i baixos i el que alguns descriuen com «el dol futbolístic». La primera fase de recuperació, sobretot en el primer mes després de l’operació on la mobilitat és reduïda, va ser el més dur. Des del club l’han «cuidat i mimat» tot el possible, reconeixen des de les oficines del Camp Nou. «Es preguntava per què a ella, per què en aquell moment, i és normal. Ha anat evolucionant, d’estar trista, a resignar-se fins a acceptar la situació. Ara està molt contenta», relaten les mateixes fonts.

En aquell període fins que va poder calçar-se de nou les botes, Alèxia ha continuat recollint premis i reconeixements individuals. Primer la UEFA la va nomenar per segon any consecutiu com la Millor Futbolista de l’any passat i la FIFA també li va entregar la seva segona Pilota d’Or. «Estic molt contenta d’aconseguir per segon any consecutiu aquest premi, sobretot en aquests moments, quan no puc fer el que més m’agrada. L’any que ve serà complicat, però estic desitjant tornar a jugar i entrenar-me. Estic recuperant-me dia a dia», deia quan aixecava el trofeu de la FIFA.

Després d’un llarg camí, Alèxia va poder tornar a trepitjar la cinta de córrer. Amb un somriure d’orella a orella i un post d’Instagram, la capitana anunciava a través d’un vídeo on se la veia corrent a la cinta en una càpsula sense gravetat.

I quan quedaven pocs dies perquè s’acabés l’any més dur esportivament per a Alèxia, arribava la millor notícia possible: la capitana blaugrana tornava a trepitjar la gespa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. L’optimisme es consolidava, les bones sensacions eren presents i latents al vestidor i era d’esperar que més aviat que tard l’‘11’ es tornés a posar el braçalet de capitana.

I finalment, vuit mesos després de trencar-se l’encreuat del genoll esquerre, Alèxia Putellas tornava a entrenar-se amb el grup. La capitana iniciava així, simbòlicament, el compte enrere cap a la seva reaparició, tot i que va fent passos des de fa mesos. «Des del primer moment sempre he dit que tot passa per alguna cosa. És una lesió molt mental, de molt temps. Moltes pujades i baixades, molèsties i sensacions noves», deia la futbolista instants abans de sumar-se al grup. Les seves companyes van aplaudir i van victorejar la tornada de la futbolista. «Tornes a sentir el que he sentit sempre quan no estava lesionada. Tinc ganes de treballar. Ara comença una nova fase i estic amb ganes d’estar disponible, però això ho marcarà el temps, el metge i el meu genoll», reconeixia als mitjans del club. Aquest moment, per fi, ha arribat.

Aquest dia quedarà per sempre marcat en la memòria de culers, ‘staff’, equip i de la mateixa Alèxia Putellas. Malgrat els dubtes inicials, Alèxia Putellas torna a una convocatòria. La futbolista, amb molt bones sensacions, volia tornar. El club volia que la seva estrella tornés a trepitjar la gespa en l’últim partit al Camp Nou, però els metges no ho veien clar. No volien córrer riscos. «Que no per entrar 10 o 15 minuts es perdi 5 o 6 mesos després per una recaiguda», defensen des de la Ciutat Esportiva.