La revolució imperfecta de Mateu Alemany en el Barça

Però només tres s’han assentat de veritat (Lewandowski, Christensen i l’irregular Kounde) en l’estructura d’un Barça que vola a la Lliga i s’estavella cada vegada que surt fora d’Espanya, és igual que sigui la Champions o l’Europa League (quatre eliminacions consecutives en els últims 16 mesos).

Va ser el mateix Xavi que, una vegada conclòs el mercat estiuenc, va posar qualificatiu a la remodelació de la plantilla. «No m’han fet una superplantilla a mi, sinó al Barça», va dir el tècnic.

Però fins i tot ell, per més acurat que sigui en els seus missatges, sap que és una revolució inconclusa. Inconclusa i incompleta que lliga de mans Xavi, que no para de demanar reforços per estimular una plantilla descompensada i alleugerida perillosament aquest hivern passat, amb la retirada de Piqué i la marxa de Memphis a l’Atlètic i de Bellerín a l’Sporting de Portugal.

Xavi demana i demana més, conscient que té un grup desequilibrat que s’estavella contra les seves pròpies limitacions. Demana a un club escanyat per la desbocada massa salarial.Ja ho estava amb Messi. Ho continua estant sense Messi.

I el tècnic, mentrestant, busca suturar la ferida oberta pel 0-4 del Madrid a la Copa, que va tornar al Barça els seus pitjors records, a més de frustrar també la possibilitat d’un «triplet» nacional després de guanyar la Supercopa i dominar amb una diferència còmoda a la Lliga.

Les lesions de velles peces clau (Pedri, Frenkie de Jong i Dembéle) i noves (Christensen) han provocat fins i tot l’apagada de Lewandowski, el seu millor aval ofensiu, símptoma d’aquests problemes estructurals que nien en la plantilla perquè els recanvis no s’acosten al nivell desitjat pel tècnic als titulars.

Any 1 d’Alemany-Cruyff

El Barça va fer fins a vuit fitxatges (quatre a l’estiu i quatre a l’hivern). Tots, excepte un (Ferran) a cost zero, amb la carta de llibertat a la mà. O cedits, com en el cas de Luuk de Jong (Sevilla) o Adama Traoré (Wolverhampton).

Una espectacular inversió econòmica al gener, just quan no s’havien activat les palanques, havia de ser el pilar de la reconstrucció esportiva del Barça de Xavi. L’elegit era Ferran Torres, transformat ara en una peça secundària.

Però el Barça, que no tenia ni un euro llavors, va activar una operació que se li va disparar fins als 55 milions. Ara és suplent, després de posar-se en una sotragada psicològica a la qual no atibasba, segons va confessar ell mateix, cap sortida.

La direcció esportiva del Barça, encapçalada per Mateu Alemany i Jordi Cruyff, va intentar tapar aquests significatius forats que perjudiquen la plantilla. Tot i que no va funcionar.

L’equip, després dels sis mesos amb Alves i sis més amb Bellerín, continua sense un lateral dret i sense recanvi en la posició de davanter centre perquè Luuk de Jong va marxar. Després va venir Aubameyang i va sortir bé, però va haver de ser venut per ajustar comptes. Xavi el volia al vestidor, però va manar l’economia.

Es va aconseguir l’imprescindible objectiu d’entrar a la Champions com a segon classificat. Però l’equip es va desplomar en el tram final coincidint amb la lesió de Pedri. Sis d’aquests vuit fitxatges ja no són al Camp Nou. I els dos únics que hi continuen (Ferran i Eric Garcia) ja no juguen.

Any 2 d’Alemany-Cruyff  

L’estiu de les palanques. Diners per reflotar un equip i activar així el cercle virtuós en el segon mandat de Laporta. Ha donat per a la Lliga i la Supercopa, però no per a la Champions. Ni tan sols per a l’Europa League; el Barça condemnat a viure lluny de les elits del futbol. Ni tampoc per a la Copa.

Vuit fitxatges, tots a l’estiu. Alemany i Cruyff no van tocar res l’hivern passat per reforçar un equip que perdia tres peces de caràcter secundari. Els problemes continuen sent els mateixos que fa un any. Xavi no té un «nou» alternatiu a Lewandowski ni un lateral dret, posició per la qual han desfilat Araujo, Kounde, Sergi Roberto i fins i tot Balde, un lateral esquerrà tancat.

No té tampoc un recanvi per a Pedri, que fa més de dos mesos que està lesionat. Vuit fitxatges i només tres amb impacte estable i continuat a l’equip, almenys a la Lliga.

Sense desequilibri

Els gols inicials de Lewandowski han resultat fonamentals per allunyar-se del Madrid, mentre la consistència defensiva de Christensen ha dotat de ferocitat, però només a Espanya, la defensa, mentre Kounde, que ha transitat de l’eix al lateral dret, no ha trobat una línia de rendiment regular.

Raphinha, la inversió més cara de l’estiu passat, juga perquè està lesionat Dembélé des de fa gairebé tres mesos. I amb la lesió del francès, junt amb la de Pedri, s’ha percebut la més que evident falta de desequilibri ofensiu, fet que agreuja més la «soledat» de Lewandowski.

El Barça governa, tot i aquests problemes ofensius, amb extrema autoritat a la Lliga, malgrat ser el líder que menys marca a Europa (53 gols) en els cinc grans campionats europeus: el Bayern, amb 77 gols, s’imposa a la Bundesliga, l’Arsenal (72) a la Premier, el Nàpols (66) a la Serie A italiana i el París Saint-Germain (70) a França.

Xavi continua sense lateral dret. Va venir Bellerín a l’agost i va marxar al gener. Segueix sense «nou». No té ni Memphis. I el tècnic segueix, a més, sense una alternativa a Pedri. De nou, lesionat. Xavi era feliç amb Aubameyang, però per rebaixar massa salarial va haver de ser venut l’agost passat al Chelsea per 12 milions d’euros.

Dues temporades, vells problemes i velles complexes solucions perquè el Barça aquest estiu no pot activar palanques. Javier Tebas, el president de LaLiga, amb qui Laporta està enfrontat, ja no li deixa. I el club, que ha demanat públicament la seva dimissió per la intervenció que ha tingut en el cas Negreira.

Notícies relacionades

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¡Olè! ¡A vuitens! ¿I ara què fem amb Lewandowski?

Alemany i Jordi Cruyff treballen en aquest incert escenari per omplir amb èxit els buits que continuen oberts en una plantilla que va camí de conquerir la Lliga. Per a això sí que van servir les palanques de l’estiu passat.