El "cabut" Andrés Iniesta

Gerard Piqué explica a La jugada de la meva vida que Andrés Iniesta «ha deixat de ser l’Andrés innocent que va arribar al primer equip. Res més. És el mateix, però amb els anys t’adones del pes que té en un vestidor com el del Barça. I el pes et dóna un cert poder. El problema és com el facis servir. Andrés sempre el fa servir per bé».

Aquesta reflexió del central blaugrana engloba una part de l’encant de la persona que, a sobre, és un dels millors futbolistes de la història. Iniesta transmet naturalitat, bondat i ara maduresa. Però és amb la lectura de la seva vigorosa biografia que es percep la complexitat de la seva personalitat, oculta sovint per la caricatura que s’ha imposat davant les seves apaivagades compareixences davant la premsa.

Com que és un llibre profund, en la tradició de les grans biografies d’esportistes que s’estilen als països anglosaxons, La jugada de la meva vida descobreix les caigudes en zones fosques del futbolista i sobretot de l’ésser humà, de les quals emergeix amb l’ajuda del seu cercle íntim, d’especialistes i dels molts amics que li volen bé. Desarmadora candidesa d’un esportista que, acompanyat de l’infatigable treball de Marcos López i la perícia de Ramon Besa, ha conduït un llibre que s’aparta de les simples sensacions davant l’èpica futbolística. No és, de cap manera, un relat autocomplaent. Sí que és tremendament amè.

«Podria buscar el titular fàcil i dir que la jugada de la meva vida és el gol de Johannesburg o el de Stamford Bridge, però en realitat del que tracta és d’explicar el camí, com he arribat a ser qui sóc», va explicar ahir el centrecampista blaugrana en la presentació del llibre.

¿I com és? «Tossut», el va descriure Marcos López, periodista d’aquesta casa. «Un taure», es defineix ell mateix. «¡Un cabut!», va rematar espontània Mari, la mare del futbolista, des de la zona del públic assistent. Tothom va riure. I, en canvi, és gràcies a aquesta serietat i insistència que existeix el llibre, segons van testificar els dos periodistes que l’han acompanyat en aquest viatge de quatre anys.

Apareix el relat introspectiu, però el llibre s’obre al testimoni d’unes 100 persones que conviuen amb Iniesta o l’han conegut en moments crucials, a través dels quals es forja un perfil total. Des de la seva infantesa a Fuentealbilla, el seu trasllat a La Masia i la seva consagració futbolística i humana, casat, amb dos fills i una visió madura de si mateix. «Crèiem que coneixíem Iniesta i la realitat és que no en teníem ni idea», va certificar Marcos. 

Carinyo i sentiment

Carinyo i sentimentHi va haver consens a la sala que no hi ha a Espanya cap llibre així sobre un futbolista. «Existeix pel compromís i la tenacitat d’Andrés, que s’ha mostrat transparent i sense por de compartir», va remarcar Besa, la B del grup de xat que van crear, l’ABM, un trident de constància i rigor. «Quan entres en un projecte vinculat a tu –va explicar Iniesta– vols que surti perfecte. Hi he posat molt de carinyo i sentiment».

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Calia escoltar per què el jugador de 32 anys es va decidir a fer balanç amb una carrera amb recorregut encara al davant. «Feia temps que tenia aquesta il·lusió, aquesta cosa a dins de dir: ‘vull compartir, parlar, expressar el que ha sigut la meva vida i els seus moments importants, com interpreto la vida i l’esport’». I ho va voler fer, va dir, «amb aquests dos fenòmens», els que s’asseien al seu costat.

Al davant hi tenia el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu. Però a més hi tenia la seva família, els seus pares, la seva dona, la seva àvia, els seus dos fills, els petits Valeria i Paolo Andrea, inquiet, fent-se sentir, fidel al sobrenom de «terratrèmol» que li ha posat el seu pare. Hi era el seu món. Estava complet.