Viatge al món interior de Luis Enrique

"És un autèntic catxondo mental. El primer tio que riu, el primer que encomana el seu riure, el primer que fa grup, el primer que vol la gent endollada però, sobretot, feliç. El problema és que ell és com és i fa molt de temps va decidir que no pensa canviar gens ni mica la seva forma de ser per agradar a tothom. I com que detesta posseir el seu propi 'lobby' de periodistes aduladors, ha preferit empassar-se les crítiques que l'assenyalen com una persona esquerpa, crispada, poc simpàtica. Però aquí, a la Ciutat Esportiva, mai hi ha hagut tan bon rotllo com ara i es treballa en família, amb un esperit de grup fabulós".

Una de les deu persones que, durant els dos últims anys, no s'ha separat ni deu metres ni deu minuts de Luis Enrique Martínez (Gijón, 1970) des que arriba, en bici, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper a les vuit del matí fins que se'n va, a les vuit del vespre, considera que des del primer dia que va fitxar pel Barça a ‘Lucho’ només li interessa la seva feina i l'estat de ‘la guarderia’, com alguns anomenen, afectuosament, el vestidor de les estrelles blaugranes.

EL DOCUMENTAL

Aquest espai, en què conviuen 24 futbolistes i 26 auxiliars, és un santuari al qual han tingut accés les càmeres de Barça TV durant uns quants mesos per poder gravar i presentar aquesta nit a TV-3 i el canal del club (21.55 hores) el documental de 45 minuts ‘Els homes de Lucho’, on, evidentment, cap dels que donen la cara vol parlar en aquests termes perquè el reportatge és, simplement, una presentació dels homes de Lucho i una perspectiva de com treballen diàriament. I punt.

La resta, per exemple com s'integren Messi & Cia en aquest dia a dia, serà, diuen, o potser no, motiu d'un altre documental, que probablement les estrelles vetaran un dia d'aquests. En el documental es veu, diuen, l'autèntic Luis Enrique. El que treu el cap per la porta del despatx dels seus analistes i, després de picar amb els artells, crida "¡holaaa, sóc el ‘cucu’!" o que, al presentar el seu amic i psicòleg de capçalera, Joaquín Valdés, diu "¡beneït psicòleg!, és l'únic a qui aguanto i l'únic que m'aguanta, però vull que estigui constantment al meu costat perquè m'ajuda a gestionar les situacions d'estrès que visc".

UN SEMINARI DE 'COACHING'

I és que la personalitat del ‘míster’ blaugrana dóna per a un seminari de 'coaching' i, sota aquest punt de vista, l'han analitzat per a EL PERIÓDICO persones del seu entorn, que prefereixen mantenir-se en l'anonimat: "Si Lucho sap que he parlat amb tu, em mata". Luis Enrique és tímid, però molt obert amb els seus i, sobretot, en entorns confortables, que és el que ha creat ell a la Joan Gamper. Ferm, convençut de les seves idees, però amb una capacitat immensa d'escoltar els seus, aquells que ha integrat en el seu grup. Enèrgic, vital, optimista i molt dinàmic, sap que té molta energia i necessita cremar-la "i, no només ho fa a la feina, en el dia a dia, sinó en les seves activitats esportives paral·leles", que comencen per anar cada dia en bici des de casa seva, a Gavà, fins a la ciutat esportiva, 20 quilòmetres d'anada i 20 quilòmetres de tornada.

"No és gens diplomàtic i, per descomptat, no té ganes d'agradar a tothom. Sap que això és impossible i que això el portaria a falsejar la seva personalitat i Lucho pretén sortir de tot aquest embolic del futbol sent Luis Enrique Martínez, no el seu personatge", comenta un dels seus amics de l'ànima. És, diuen, molt atrevit i això que no té una branca creativa gaire destacada, però sí que està obert a solucions diverses, fruit d'aquesta qualitat tan seva d'escoltar a tothom abans de decidir. "Radical i transgressor, segurament associat al seu dinamisme i energia, creu que el món està en contínua evolució i que el que avui és una solució, demà pot ser un problema. I, en aquest sentit, intenta sempre seguir mirant les coses des del costat correcte".

CADA COSA TÉ LA SEVA OMBRA

Molts creuen que la força del grup que dirigeix o en el qual conviu Luis Enrique es basa a tractar de comportar-se sempre en el punt mitjà. "En 'coaching' es diu que ‘cada cosa té la seva ombra’. Al parlar de fermesa, si s'exagera, arribes a la rigidesa; si parlem de flexibilitat, i s'exagera, caus en la laxitud; i si parlem de fortalesa, i s'exagera, et comportes amb prepotència". Tot això, en un hàbitat com ‘la guarderia’, on el ‘míster’ està sent observat contínuament, desgasta moltíssim el cap, que, des de fora, pot sonar buit quan la seva veu de comandament i autoritat és un dels tresors del secret de l'actual Barça.

Aquest Luis Enrique que ho controla tot, a qui li falten hores i dies per pensar en el Barça ("el dia que percebi que no sóc útil, me n'aniré a casa a passar més temps amb la meva família, especialment amb la meva petita Xana, ja que Pacho i Sira ja són adolescents i gairebé no els veig"), va arribar a definir la ciutat esportiva com Disneyland perquè hi disfruta molt. Aquest Lucho va aprendre molt aviat que havia de delegar, malgrat voler acaparar-ho tot. I això li va passar, diuen, la primera setmana que va començar a treballar amb el Barça B i Toni Alonso, el delegat del filial, no parava de consultar-l'hi tot. "Mira, Toni, jo no podré decidir-ho tot, així que comença a prendre tu les decisions de les teves coses i el que facis em semblarà de meravella".

UN PRESIDENT QUE NO MOLESTA

"No dubtar dels futbolistes i de la gent del teu equip és fonamental en aquesta feina, en el dia a dia, d'un equip de futbol", assenyala una altra font. Lucho, segons expliquen els seus, "rep més informació del que pregunta, ja que tothom li aporta diàriament la part de la seva parcel·la que ha de conèixer el ‘míster’". Aquest coneixement de tot li permet sobrevolar els problemes només intervenint en aquells que requereixen la seva atenció. El que pitjor porta, lògicament, "són els dies de dol, que segueixen les escasses derrotes que pateix l'equip, i en aquell moment s'hi dedica extremament perquè passin al millor i al més ràpidament possible".

Aquell conèixer i, sobretot, l'ajuda del grup, dels capitans, dels jugadors influents i, expliquen els seus col·laboradors, la intervenció esporàdica del president Josep Maria Bartomeu, "que no molesta, que deixa fer, que no s'hi fica, que intervé al mínim, però molt encertadament", és el que li va permetre a Lucho superar la crisi de confiança que va tenir, l'any passat, amb Leo Messi, que, a la final de Copa, "li va donar l'abraçada més emocionada i sincera que molts de nosaltres li recordem en anys".

UN MICROMÓN ESPECIAL

Aquella abraçada, diuen tots, reflecteix el caràcter i la personalitat del grup blaugrana, d'aquella curiosa ‘guarderia’ on cadascú juga un rol molt especial i on molts se sorprendrien de la importància, vitalitat i poder de decisió que tenen alguns futbolistes com, per exemple, Andrés Iniesta, "que sembla una mosqueta morta i, no obstant, forma part del nucli dur que manté el grup unit i motivat".

Aquesta família de 50 membres, entre plantilla, tècnics i auxiliars, viu en un micromón molt especial, on les regles les comparteixen i respecten tots i on, en la intimitat del quadro tècnic, hi ha records, emblemes, pautes (com aquell sofisticat gràfic, més semblant a la borsa que a un organigrama futbolístic, dissenyat per Juan Carlos Unzué on apareixen els dies de partit, de descans, d'entrenament, les sessions, la intensitat de cadascuna, "cosa d'un boig com Juan Carlos", postil·la Lucho); on hi ha una fotografia de l''staff' tècnic de Luis Enrique en la seva època al Celta (cada amic de Vigo ha rebut la samarreta del doblet d'aquest any dedicada, Lucho mai se n'oblida); on hi ha una foto del tècnic en bici, vestit de Movistar, ensenyant el seu cul "perquè és tot el que va veure Juan Carlos durant les vacances" i un curiós cartell, distribuït per altres dependències de la Joan Gamper, en què es pot llegir en anglès, "You can have results or excuses, not both” (pots tenir resultats o excuses, no totes dues coses).

EL PES DELS JUGADORS

Hi conviu un grup professional que inverteix totes les seves hores en la millora del rendiment dels jugadors. "Diuen que estic obsessionat per l'estat de forma dels jugadors, no és cert; diuen que estic només pendent del seu pes, tampoc és veritat, l'única cosa certa és que el pes és un factor de risc de lesió importantíssim. M'interessen més els gols, les victòries, la seva felicitat, que juguin alegrement més que el seu pes, però el pes dispara la meva preocupació, sí", assenyala Lucho, que reconeix, però no diu noms, "haver tingut entrenadors molt bons, bons i molt dolents; he après de tots, especialment d'aquests últims, perquè he après el que no faré mai".

Luis Enrique, explica als seus, preferiria seguir sent jugador. "M'ho passava bomba, m'entrenava, lluitava per un lloc en l'equip titular i tornava cap a casa feliç". Ara té les seves preocupacions i la dels 50 membres de la seva família futbolística. A casa l'esperen cada dia la seva dona, Elena, Pacho, Sira i Xana, amb qui disfruta del Mediterrani de Gavà i de les amistats de tota la vida. Ells i el seu grup de treball més íntim l'ajuden a afrontar els moments més durs i delicats de la seva feina. "Molts creuen que jo només treballo amb amics i no és així. Treballo amb els millors professionals que puc. Si només treballés amb amics, m'emportaria el meu germà (Felipe, guàrdia urbà a Gijón), amb qui m'avinc de meravella però que no en té ni idea de futbol. Aquí hi ha els millors, no els meus amics".

ON NO HI HA AMICS

Notícies relacionades

Luis Enrique: "Conquistar dos doblets seguits és la repera"

Un Barça de Champions però amb rotacions

On no té amics Lucho, o no gaires, és a la sala de premsa de la Joan Gamper. Ni en té, ni en busca, ni en necessita. Repeteixo, no vol 'lobbies'. El seu primer any davant dels periodistes va ser dur, tens. Hi xocava diàriament. La seva segona temporada ha sigut molt més hàbil, alegre fins i tot. Hi ha qui el recorda travessant la porta de la sala de premsa al crit de "ara ens ho passarem bé", cosa que treu que ja tingui molt fitxats tots els seus interrogadors. Fins avui, Luis Enrique ha protagonitzat 252 rodes de premsa (124 la temporada passada i 128 aquesta), ningú s'ha vist les cares tant amb els periodistes com Lucho. I, quan dic ningú, és ningú, ni polític, ni esportista, ni artista, ningú.

A Luis Enrique només li interessa el futbol i tot el que envolta la pilota, la preparació del futbolista i la seva obsessió per no deixar cap dubte per resoldre abans de cada partit, sigui el rival que sigui i la competició que sigui. "Lucho és un dels grans coneixedors d'aquest invent anomenat futbol. I punt. No busquin res més al personatge", assenyala un dels grans col·laboradors de Pep Guardiola en l'etapa del Barça celestial. "¿Vols saber qui és, com pensa i com treballa Luis Enrique? Mira l'exemple de Nolito. Luis Enrique va agafar Nolito al B, li va explicar de què anava aquest invent del futbol, el va fer entrenar-se, que és el que fan els bons esportistes, el va motivar, li va explicar fins on podia arribar, el va fer professional i somiar, i aquí tens Nolito, a punt de fitxar pel Milà, marcant dos golassos amb Espanya i amb moltes possibilitats de ser titular de l'Eurocopa. Aquest és Luis Enrique".